Translate

divendres, 9 de novembre de 2012

#LACULTURANOESUNLUXE

Article publicat el 8 de novembre a CatalunyaPress.
També altres articles amb l'enllaç que trobaràs a continuació de l'article.

Sovint, i sobretot darrerament, hem escoltat al conseller Mascarell justificar els problemes actuals de la cultura a Catalunya per una “manca d’Estat”. Però el cert és que més enllà de la retòrica des de la conselleria no s’han abordat ni les respostes ni les estratègiques necessàries, i com a conseqüència podem afirmar que en aquests darrers anys la Cultura ha perdut centralitat social i política. De fet, el conseller de Cultura com els altres consellers de les diferents àrees, han practicat com a esquema habitual i de forma creixent l’excusa en causes externes sense assumir la responsabilitat que els hi pertoca com a Govern. Realment l’excusa és una mala pràctica política perquè obvia obligacions i garanties, principis que correspon a qui exerceix la governabilitat.

No vull negar alguns dels factors que van més enllà del Govern de la Generalitat, com la crisis econòmica que també afecta als sectors culturals, o el denunciable augment de l’IVA a determinats productes culturals per part del govern espanyol,... però tampoc hem vist la contundència per fer-hi front.
El conseller es va comprometre al començament del seu mandat amb un gran Acord Nacional per la Cultura, institucional i polític, que havia de definir les estratègies i mesures per als propers anys. I un Pla Estratègic amb els sectors, analitzant les diferents realitats per tal de dissenyar les garanties precises pel seu enfortiment. Tots dos projectes, necessaris i diria que urgents, no han arribat a veure la llum i han quedat truncats.

Era i és inajornable un pla de xoc que respongui i faci minvar els efectes de la crisis en els diversos sectors culturals, i tampoc la conselleria ha estat capaç de donar aquesta resposta, més enllà de la retòrica, torno a dir.
En aquests dos anys el pressupost públic de cultura de la Generalitat s’ha reduït en un 20% acumulat. Restem lluny per tant de la inversió pública que fan els països del nostres entorn. I aquesta és una dada que justifica també i de forma mesurable la pèrdua de centralitat política de la cultura. Però més enllà dels pressupostos, imprescindible, encara ho és més el propiciar uns nous i millors marcs legislatius, competencials, de finançament, i facilitadors en definitiva, que potenciïn els sectors de la creació, la cultura popular i les empreses culturals, així com l’accés de la ciutadania i la creació de nous públics.

La cultura té un valor estratègic que ni el govern espanyol ni el govern de la Generalitat han mesurat prou. La inversió en cultura té efectes multiplicadors que malauradament en aquests moments no es té en compte. La cultura en les seves diferents i complementàries dimensions: com a eix vertebrador, comunitari i de cohesió; com a democratització del coneixement, l’esperit crític i l’activisme ciutadà; la seva magnitud econòmica, estratègic en la construcció d’un imprescindible nou model econòmic,...
Les conseqüències són l’empobriment que fa recular el progrés col.lectiu, que no ens podem permetre i que costarà recuperar si els fets continuen així. Per això cal recuperar la centralitat de la cultura en el debat social i polític.

Manifest Cultura per la Vaga General del 14N La cultura no es un luxe
Eufòria nacional, crisi cultural. Diari Ara
Contra una nova agressió a la Cultura Declaració del Cercle de Cultura
IVA, hisenda, cultura i democràcia. Xavier Marcé