Translate

dijous, 15 de novembre de 2012

La planificació territorial també té ideologia

Si alguns hem incorporat al nostre discurs sobre models de ciutat conceptes com "ciutat difusa" o "ciutat compacta", són termes que tenen un autor de referència, Francesco Indovina.
El passat 13 de novembre vam tenir l'oportunitat d'escoltar les seves paraules al CCCB, arran de la publicació del llibre d'Oriol Nel.lo, "Del análisis del territorio al gobierno de la ciudad". Un llibre recomanable que caldrà llegir, per l'autor i pel recorregut que fa d'aquest urbanista inconformista italià i de la seva aportació a les dinàmiques territorials i urbanes.

Serveix aquest apunt per escriure algunes de les idees de la conferència d'Indovina que em va provocar alguna reflexió.
D'entrada em va agradar la primera presentació que Indovina va fer de sí mateix i de la seva obra: "no sóc un home de biblioteques, el resultat és fruit de la trobada". I ho comparteixo. La trobada, amb les persones i amb el territori, és la praxis necessària que ens permet un coneixement de les realitats i els seus moviments, i que en tot cas hem de completar amb l'anàlisi i la recerca. Però sense la relació directa és difícil mirar i és difícil comprendre, i sense comprendre és impossible planificar (sigui a nivell territorial, sigui qualsevol política). Aquesta actitud vital segurament neix del compromís social, per això, perquè és una manera d'entendre i actuar.

Fruit de la mateixa, (sóc agoserada quan ho dic perquè no tinc un coneixement exhaustiu de l'autor) Indovina va argumentar algunes de les premisses que segons ell han de ser presents en la planificació territorial, "el territori es planifica, el problema és qui el planifica i en funció de quines interessos: propis o col.lectius".

La velocitat dels canvis actuals tenen una plasmació directa en les nostres ciutats i en noves condicions urbanes. Com preveure i planificar aquests noves condicions? com respondre als nous reptes urbans?. Trobo a faltar actualment aquest debat al nostre país, un territori que es configura en una xarxa de petites i mitjanes ciutats i una gran àrea metropolitana ("l'arxipèlag metropolità")amb interrogants que són claus i encara ho seran més en funció de la resposta o no resposta que se'l doni i de com es gestiona la crisi vigent.

És evident que la planificació, per acció o per omissió, configura o no noves oportunitats per a la ciutadania. Una planificació, que com l'autor diu, no és una tècnica, perquè el territori és on es desenvolupa la vida i les relacions, i per tant ple d'interessos i de contradiccíons. "La falta de planificació no és una mancança de govern, és conseqüencia de govern captiu" I si no, fem un repàs per exemple al desarrollisme dels anys 60 i 70 i tindrem prou imatges per entendre aquesta contundent afirmació. O quins són els riscos actuals, amb governs captius dels mercats.

Francesco Indovina, lúcidament, destacava la diferència entre "individualitat" i "individualisme". El primer com a expressió d'una societat que és heterogènia i el segon com a prinicipi del pensament liberal. I cada concepte té una traducció diferent en el disseny de les ciutats. La ciutat compacta, densa i intensa del primer, i la ciutat difusa del segon. Una societat com la nostra, lluny de la homogeneitat, té models diferents d'ocupació de l'espai públic, i penso que la cohesió es guanya en la utilització diversa de l'espai públic des dels principis democràtics.

Fidel al prinicipi d'individualitat i no individualisme, com diu Indovina, '"La planificació ha d'estar amatent a noves oportunitats que siguin alliberadores i que millorin les condicions de cadascú, i el govern del territori ha de tenir com a principal compromís la defensa dels drets de ciutadania".

El model de ciutat i de territori pot possibilitar més o menys progrés individual, que en la seva suma és col.lectiu. O dit d'una altra manera, sense progrés i oportunitats individuals no hi ha avenç col.lectiu. I les oportunitats les trobes o no al territori on vius.
En definitiva, la planificació territorial respon a una ideologia. Sé que no és cap descoberta. Però vol ser un avís.