Sobre pressupostos, austeritat, un llibre i una foto.

Alguns apunts i reculls dels darrers dies. Una foto, un llibre, algunes valoracions, i diversos enllaços interessants.

Pel que fa a l'activitat parlamentària, tramitació dels Pressupostos de la Generalitat per al 2012. Fem una lectura conscient i responsable de la situació econòmica, de les conseqüències de la crisi i de la situació de les finances de les admistracions públiques. Més que mai es posa de manifest que la política és gestionar les dificultats i prioritzar les polítiques. Per això mateix els socialistes pensem que no són uns pressuposts útils per sortir de la crisi, per dues raons: perquè no s'exploren mesures de reactivació de l'economia i perquè no veiem una aposta contundent per garantir polítiques de cohesió. El pressupost en definitiva és el full de ruta de les polítiques a aplicar, i reactivació econòmica i cohesió són les dues grans prioritats. Ho trobem a faltar. En aquest link més informació sobre la nostra valoració http://oficinaparlamentaria.socialistes.cat/noticia/debat-pressupostos-2012. El Govern de CiU és especialista en posar etiquetes, i la seva "transició nacional" s'està convertint en augment dels riscos, d'una Catalunya a dues velocitats, i el continu de la recessió econòmica. I més enllà, amb l'excusa de la crisi, en un canvi de model del nostre sistema de benestar. Atents!.

Com a portaveu de Cultura i Llengua, ja vaig exposar al conseller Mascarell en la comissió parlamentària, que trobava a faltar: 1. una valoració sobre els efectes de la crisi en els sectors culturals, 2. les polítiques per fer front als impactes, i 3. el trasllat de les mesures als pressupostos. En aquest dos anys, 2011 i 2012, el pressupost de Cultura es redueix en un acumulat d'aproximadament el 20%, sobre un pressuposot històricament petit. En dos anys, es retalla de forma contundent en educació, recerca, universitat i cultura, per no parlar de les fortes reduccions dels programes per a la formació i l'ocupació, és a dir, es retalla en coneixement i capacitació. Sincerament, no és el més apropiat per construir un nou model econòmic, tot el contrari, es provocarà més empobriment del coneixement, la capacitació i el talent. Les polítiques d'avui definiran el capital humà i el model econòmic del futur, i no anem bé. Aquí el link amb una nota de premsa que fa referència a la meva intervenció en la comissió de cultura.

I com a diputada del Maresme, també lamentablement he de fer una lectura negativa. És cert que algunes inversions s'han d'ajornar, que són moments de ser rigorosos, però d'altres inversions s'han de prioritzar. El més preocupant, les inversions al Maresme es redueixen molt per sobre de la reducció mitja catalana. En dos anys si les reduccions a les comarques catalanes com a mitjana és del 49% al Maresme és del 79%. Els riscos, perdre capacitat i pes dins la Regió Metropolitana. No vull ni pensar que CiU torni a la seva visió del Maresme exclussivament com a zona residencial de la regió metropolitana. Per més detalls, la meva valoració, "Amb el Govern de CiU, el Maresme perd".

Cada cop hi ha més veus autoritzades i de prestigi que denuncien les polítiques d'austeritat que es prediquen i s'apliquen. Ja era hora. Són temps d'austeritat i de reformes, sense cap dubte. Però la austeritat com a dogma i les retallades indiscriminades, encara deprimeixen més l'economia i creen més desigualtats. Alguns articles per il.lustrar aquesta qüestió. Paul Kugman El desastre de la austeridad. Joaquin Estefania El invierno del miedo. Javier Solana Austeritat vers Europa. Joan Majó Cinco millones largos de parados. Necessitem alternativa a les polítiques conservadores que regeixen actualment i ens aboquen encara més a la recessió i sobretot a la desigualtat.

A nivell europeu necessitem lideratges que defensin alternatives, i amb capacitat de crear una renovada credibilitat i confiança. Es a dir, una renovada socialdemocràcia europea. Des de l'èxit del procés de "les primaries citoyennes", el canvi pot començar a França? El discurs de François Hollande a Bourget.

I per acabar un llibre i la foto.

He recuperat la publicació del recull de post-it city, ciutats ocasionals, arran de l'excel.lent treball del CCCB al 2008. Una meravella de situacions urbanes que pots repassar a través de les imatges i els textos "els fenòmens post-it city posen en relleu la realitat del territori urbà com el lloc, on de manera legítima, se solapen diferents usos i situacions, en oposició a les creixents pressions per homogeneïtzar l'espai públic".

I la foto és la que he inclós al començament de l'escrit. Quan passejo per la ciutat, sovint trobo a faltar una càmera per les diverses ocasions que proporciona la vida urbana, i que és la vida humana. Una foto de qualitat molt millorable perquè està feta amb el mòbil, però no em vaig poder resistir. La part de darrera de les vivendes que parlen de la vida quotidiana, en una composició també armònica dins el desordre. Està feta al Raval. Ravalejar, ravalejant, ravalejat.