retallables

El temps passa i de cop una molla salta i es disparen les imatges de les darreries viscudes. Em fa una mica de recança veure la data de la darrera entrada. Però no prometo res.
No m'agrada l'hivern càlid. M'agrada el fred quan toca fer fred. El que esperona a abrigar-se el coll i espireja els ulls al carrer. El que fa refugiar-se en una bona lectura a la llar. El que fa esperar la primavera amb més desig.
I m'agrada entretenir-me seguint les línies de les branques, en la seva tendència a aprimar-se a mida que se separen del cos. Les repasso amb el dit. Dibuixades com tirallongues amb un rotulador molt prim sobre les darreres clarors.
Algú fa retallables d'ombres xineses i no ens adonàvem. Només quan gires la mirada i t'atures més enllà de la pròpia física òptica.
(foto collita pròpia)