Les raons de l'arribada d'immigració al nostre país en els darrers anys: creixement de l'economia i falta de mà d'obra del nostre mercat laboral (suggereixo aquest post, "per què tenim la immigració que tenim") ; l'envelliment de la població (la nostra taxa de fecunditat és de les més baixes del món, 1,5 fills per dona); les desigualtats socials i econòmiques entre els països del nord i del sud.
Es calcula que durant el període de 1998-2004 van entrar a Espanys 1,5 milions d'immigrants en situació irregular. La majoria no va entrar al país amb pasteres ni caiucos, ho van fer per l'aeroport de Barajas. Durant aquest període governava el PP i no només no va resoldre la situació sinó que la va permetre.
Què calia fer aleshores amb un extremadament elevat nombre de persones en situació irregular? una situació que torno a insistir va deixar d'herència els governs populars. Reforzar els mecanismes d'entrada controlada i legal, lluitar contra la immigració il.legal, i fer legal el que ja era real: persones en situació irregular que treballaven en l'economia submergida. La immigració irregular no és bona ni per a les persones que estan en aquesta situació ni per al conjunt de la població. Crea marginalitat i sempre hi ha algú que explota i algú que és explotat.
El Govern socialista va posar en marxa una sèrie d'actuacions per tal de resoldre aquesta realitat. El procés extraordinari de normalització de 2005 va comportar 650.000 altes a la Seguretat Social. És a dir, persones que ja hi eren des de feia anys al país i que podien demostrar una feina, torno a repetir, persones que ja hi eren i treballaven al nostre país sense comptar ni cotitzar. Aquestes altes a la Seguretat Social per altra banda va comportar l'exigència en el compliment dels deures, tant per part de les empreses com dels treballadors: pagar impostos.
Quan el President Rodríguez Zapatero va formar el seu Govern, immigració va passar a formar part del Ministeri de Treball i Immigració, és a dir, una vinculació nítida de la immigració amb el nostre mercat de treball per tal de reforzar els mecanismes legals i d'acord amb les necessitats laborals. Cal recordar que la integració necessita primer de tot un lloc de treball. Una manera de reforzar els mecanismes legals i vinculat al mercat laboral són les contraccions en orígen. Per altra banda, si no volem immigració il.legal, s'ha de perseguir els que cometen il.legalitat, és per això l'augment de les inspeccions de treball, un instrument encara més proper des del traspàs d'aquesta competència a la Generalitat.
Era necessari també reforzar el control de fronteres. I el control de fronteres no és només les de l'Estat Espanyol, tenint en compte l'espai Schengen, un espai europeu de llibertat de moviment. Cal doncs una millor política europea comuna en immigració. I calia una major i millor implicació dels països d'orígen de la immigració, així com la voluntat d'aceptar les repatriacions. És per això que s'han augmentat els convenis bilaterals amb països d'orígen, fet que ha ajudat a un major control de la immigració irregular, així com s'han augmentat les polítiques de cooperació i codesenvolupament.
La Llei Orgànica 2/2009 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, entre moltes altres coses, estableix nous mecanismes i nous càstigs en la lluita contra la immigració irregular.
Aquestes són les polítiques reals en la lluita contra la immigració irregular, i no les proclames buides i enganyoses.
L'empadronament ha estat, i calculo que continuarà sent, motiu de debat. El padró com a mecanisme de control de la immigració irregular és totalment fals. El padró és un instrument per conèixer la població que viu en un municipi. Els ajuntaments reben els recursos d'acord amb la població, és evident que per governar necessiten conèixer la realitat. No empadronar no significa no ser-hi.
Segons la normativa, tota persona té el dret i el deure d'empadronar-se, així com els ajuntaments de complir. Els ajuntaments no tenen les competències en matèria d'immigració irregular, és una competència de l'Estat. La normativa que obliga a l'empadronament de totes les persones, incloses els immigrants, independentment de la seva situació, va ser aprovada a l'any 1997 per Mariano Rajoy quan era Ministre d'Administracions Públiques. Paradojas de la vida. Ara es contradiuen ells mateixos sense cap escrúpol.
Però el padró sobretot és també l'accés als serveis bàsics. I tota persona té dret a l'educació i la sanitat, perquè són drets fonamentals. Obstacularitzar l'accés fa persones més vulnerables, augmenta el risc de marginalitat, i és contraproduent socialment. La proposta del PP de denunciar des del padró a les persones en situació irregular, no només no solucionar la il.legalitat sinó que la fomenta.
A més, cal recordar també que actualment l'entrada d'immigració està totalment estabilitzada. No arriben més immigrants, fora dels que ho fan per reagrupament familiar. Ningú se la juga si sap que no trobarà feina.
La història de la humanitat està feta pel moviment constants de les persones. Les migracions han existit i existiran sempre. Especialment en un món ple de desigualtats socials i econòmiques. Negar el contrari és enganyar la gent. El que hem de vetllar en tot cas, és que sigui de forma controlada i legal.
El PP remena en els temors de la gent. Denunciable. Indigne. Irresponsable. Per remenar, i perquè no aporta cap solució. Ara, ara en campanya electoral, parla de la immigració il.legal, però només parla. Quan tenien la responsabilitat governamental no només no ho van resoldre sinó que ho van permetre. Per interessos? econòmics?. Ara, ara en campanya electoral, també és per interessos, ara, per arreplegar vots.
Si us plau, responsabilitat i rigorositat, també en campanya electoral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada