Garantir els drets dels infants i adolescents

He pogut participar en el debat de polítiques d'infància dins les jornades Inclusió social: clau de progrés, organitzades per FEDAIA.

Apunto breument els principals eixos en els que he basat la meva intervenció seguint el guió que l'organització ens ha demanat.

Una societat més forta, capacitada, moderna, competitiva,... es mesura pel seu grau de cohesió interna i es mesura pel tracte vers a la infantesa i l'adolescència. Els infants són ciutadans i ciutadanes, de present i de futur, titulars de drets subjectius.

Ha estat aquest Govern qui ha impulsat i qui ha fet la Llei dels drets i deures de la infància i adolescència, i per tant el nostre compromís per desplegar-la és implícit. Són moments també de prioritats, i en el desplegament de la Llei les notres prioritats són:

1. Màxima atenció a la infància en situació de maltractament, en situació de pobresa i de risc d' exclusió. La màxima prioritat per voluntat política, complint i fent complint la Convenció pels Drets dels Infants. Tres estratègies:

- La millora dels protocols i capacitació dels professionals (serveis de salut, educació, cossos de seguretat,...) perquè detectin amb més facilitat les situacions de risc.

- Reforçar els serveis socials bàsics en l'àmbit d'infància. Tirem endavant la figura del Professional de Referència (previst ja a la Llei de Serveis Socials de Catalunya).

- Incidir de manera especial en els entorns familiars i territorials amb més risc de pobresa infantil i exclusió social.

2. Recollim, perquè la compartim, la preocupació pels joves que es troben a la corda fluixa, que ni estudien ni treballen. Cal prevenció des de l'educació primària i la secundària obligatòria:

- reduint el fracàs escolar

- amb programes específics d'orientació i tutoria pels adolescents que han abandonat el sistema escolar.

3. Atendre de forma adecuada els infants és atendre les famílies. Reconeixent la diversitat de famílies de la nostra societat actual i cal reforçar els mecanismes perquè les famílies disposin de les condicions adequades per la cura, la socialització, l'afectivitat i el desenvolupament dels infants:

- atenció especial a les famílies en situació de risc

- facilitar la conciliació del temps familiar, laboral, escolar,...

- implicació de les famílies amb l'escola i els processos de formació dels fills i filles

La Llei es desplegarà mitjançant tres bons instruments com està previst:

- La cartera de serveis, en coordinació amb la cartera de serveis socials

- El Pla d'Atenció Integral als infants i adolescents, des d'una visió integral i transversal

- Les Taules Territorials, veritable mecanisme d'anàlisi, coordinació entre les administracions i el territori, i elaboració d'estratègies.

En aquests moments les estratègies per sortir de la crisi han de tenir també prespectiva d'infància i de família. Des del reforç de la xarxa de suport i de rescat per aquelles famílies que en un moment donat pateixen canvis que poden condicionar la seva situació (atur, canvis familiars, ...). Però volem ser també molt conscients que la pobresa s'hereta, i cal lluitar contra una pobresa crònica. Per això prioritzem l'atenció als entorns familiars i urbans amb risc d'exclusió, amb programes comunitaris, amb les Zones d'Atenció Especial, amb les polítiques integrals de renovació urbana. Conscients de les situacions de risc en la que neixen força infants del nostre país, cal començar ja en la maternitat i en la primeríssima infància. El reforç dels equips de professionals municipals i la xarxa d'entitats d'iniciativa social és clau en aquesta tasca. I l'aposta continua sent per l'educació, educació i educació.

Estem en un moment delicat pel que fa als pressupostos de les administracions públiques. Desplegar la Llei significa dotar-la de pressupost. Ens avala l'aposta del Govern, que tot i en moments de crisi econòmica, ha continuat elevant el seu pressupost en inversió social. Caldrà però treballar diferent, prioritzant, amb innovació, amb més eficàcia, treballant per objectius i resultats i amb l'avaluació de l'impacte de les polítiques, optimitzant els recursos i reduint on la necessitat no és tan immediata.

Les entitats que treballen en aquest àmbit ens demanen impulsar un Pacte Nacional per la infància i l'adolescència. El procés d'elaboració de la Llei, la mateixa Llei i els instruments que desenvoluparà, ha estat , i serà encara més, una aposta per la visualització de les polítiques d'infància. Però recollim la demanda, perquè el Pacte pot significar no només un compromís de les administracions públiques, també un compromís del conjunt de la societat.

El Tercer Sector és un actor protagonista, ho ha de ser. Continuem defensant l'Estat de Benestar (davant l'onada conservadora que reclama el seu retall) i defensem la Societat de Benestar, perquè una societat madura com la nostra, té la capacitat de crear benestar des de les seves organitzacions. El Tercer Sector té vocació de servei públic, tmou un volum del 2,8% del PIB català, té experiència acumulada, una bona dosi de professionalitat i voluntariat, i té també molts reptes per endavant. El compromís amb el Tercer Sector l'hem fet explícit amb el Pla Director del Tercer Sector de Catalunya. Cal continuar. Continuar per passar de la política de la subvenció a la política de la concertació, i incorporant les clàusules socials en els concursos de les administracions públiques.

La Llei d'infància és un canvi de paradigma. Hem fet un pas més, de l'atenció a la infància en risc, a incorporar la necessitat d'invertir en el conjunt de la infànci i adolescència. Fem nostres els principis que regeix la Llei: promoció, prevenció, atenció, protecció i participació.