Aquesta és la foto de la candidatura per Barcelona del PSC. Un molt bon equip. Una bona combinació de renovació, capacitació i experiència. Un bon equip que responem a un bon projecte, sincerament. Diferents perfils, diferents trajectòries, com la majoria. Tinc l'honor de participar en el número 13. Un honor que assumeixo amb responsabilitat i il.lusió de continuar treballant pel meu país i per un projecte encoratjador que entén la política com a transformadora. Endavant!.
Començava la setmana amb el balanç de la legislatura i la convocatòria de les eleccions per part del President Montilla en el Palau de la Generalitat. Crec que és com s'han de fer les coses. Els ciutadans deleguen amb el seu vot cada quatre anys als representants que han de gestionar els afers públics. I els governants han de rendir comptes del que s'ha fet ens aquests quatre anys. És un contracte amb la ciutadania. Això és el que va fer el President dilluns a la tarda. Després va signar el decret de convocatòria d'eleccions. Molt recomanable el discurs que va pronunciar, "podeu estar ben orgullosos i sortir amb el cap ben alt: som el Govern de Catalunya i hem fet un gran servei al país". I és imprescindible consultar el Compliment del Pla de Govern , que callen a tots aquells que neguen l'evidència. Així és com s'han de fer les coses.
S'ha celebrat també durant la setmana a Barcelona una trobada d'ombudsman europeus, on alertaven de l'augment de la xenofobia a Europa. La crisi provoca incerteses i existeix el perill real d'utilització partidista d'aquestes incerteses, buscant en la immigració el terreny on canalitzar les pors i els malestars. Els defensors del poble han fet una crida "a fer front a l'afebliment de la cultura dels valors democràtics". Totalment d'acord. És el nostre patrimoni que hem de preservar.
Seguint amb Europa, caldrà llegir el llibre de Felipe González "Mi idea de Europa". Sempre es refereix als ex-presidents del Govern com aquells gerros xinesos, valuosos, en un apartament petit. Però el seu poder de convocatòria continua sent impressionant. Va ser un plaer assistir a l'acte de presentació a la Llotja de Barcelona, en una entrevista guiada per la periodista Gemma Nierga. La seva defensa d'Europa, "és una història d'éxits", avala amb autoritat la seva crida urgent sobre "la necessitat que tenen els països membres d'encaminar el futur".
Dijous també vaig assistir al 6è Congrés Nacional de la Gent Gran. Vull constatar la feina i les ganes que han posat tanta gent que ha participat de tot el procés. Crec que les ponències triades han estat del tot idonees perquè defineixen en poques paraules els objectius de les polítiques adreçades a la gent gran: participació de la gent gran, pobresa i exclosió social, i polítiques d'envelliment actiu. Existeix l'augment de la pobresa en la gent gran, una pobresa que la pot provocar la falta d'ingressos dignes, l'habitatge i l'entorn, la malaltia o la vellesa mal atesa. Cal continuar reforçant per això les polítiques d'atenció com hem vingut fent en els darrers anys (llei de prestacions econòmiques, llei de la dependència, centres de dia, servei d'ajuda a domicili,...). Però cal pensar també que la gent gran és gent activa, amb un potencial que no es pot desaprofitar i que la participació i activitat enriqueix també aquest període de la vida.
El premi Nobel de la Pau enguany ha estat per Liu Xiaobo, un disident xinès. M'alegra haver emprenyat al règim xinès, m'alegra que algú posi en evidència un règim prepotent, de ferotge capitalisme, de negació de les llibertats i vulneració dels drets humans. Pocs s'atreveixen perquè és un gran mercat. No podrà anar a Oslo a recollir el premi perquè està a la presó complint una condemna d'onze anys, una condemna per la lluita per les llibertats. Xina s'ha convertit en una gran potència econòmica, però a quin preu!.
Per acabar, un llibre. He començat "Algo va mal" de Tony Judt. M'ha impressionat el relat de la seva experiència amb la malaltia. El llibre es considera com el seu llegat. Segurament no resistiré la temptació d'anar comentar les seves reflexions. Només per començar diu així: "Hay algo profundamente erróneo en la forma en que vivimos hoy. Durante treinta años hemos hecho una virtud de la búsqueda del beneficio material: de hecho, esta búsqueda es todo lo que queda de nuestro sentido de un propósito colectivo. Sabemos qué cuestan las cosas, pero no tenemos idea de lo que valen".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada