Translate

divendres, 17 de setembre del 2010

Sarkozy, el PP, i els gitanos romanesos

Europa continua tenint, entre d'altres, el repte de la immigració i la integració, i una vegada més es posa de manifest la necessitat d'una política comuna en matèria d'immigració. Una política més real, coordinada i cooperada, perquè de directives i resolucions n'hi han i moltes. Però una vegada més es converteix en un assumpte de confrontació o contradeclaracions.

Amb les expulsions de gitanos romanesos, més que resoldre un problema, sembla que Sarkozy el que fa és utilitzar arguments populistes per recuperar la popularitat pròpia que perd en les enquestes. No és el primer anunci que fa en matèria d'immigració, com la possibilitat de fer canvis legislatius per "treure la ciutadania" en certs casos, com si la ciutadania fos un privilegi i no un dret adquirit. Les expulsions no resol la qüestió dels gitanos romanesos, i abans d'anunciar i aplicar segons quines mesures, s'han de pensar els resultats que tindran. Encara que el govern francès vulgui repatriar, tornaran a marxar i ho faran a França o altres països europeus, perquè són ciutadans europeus i existeix la llibertat de circulació. El Parlament Europeu va aprovar una resolució a l'agost on condemna les expulsions massives: "les expulsions han de ser cas a cas, tenint en compte les circumstàncies personals i amb garanties, mai fonamentades en consideracions generals de prevenció ni en l'origen ètnic o nacional".

És cert les dificultats que viuen els gitanos romanesos, però no es pot estigmatitzar el col.lectiu. No podem ni volem tancar els ulls als problemes, però no solucionem res si només els utilitzem de forma simplista. Què fer doncs. El primer és fugir d'anuncis partidistes que confonen la gent però no és resolutiu a mig termini; utilitzar els instruments polítics, legals i socials; i treballar des de la coordinació i cooperació amb una política comuna entre els diferents països, implicant també a Romania, tenint en compte la mobilitat del col.lectiu.

Hi ha malestar, la crisi econòmica, la immigració, les incerteses,... aterren tossudament en barris europeus, però buscar "chivos espiatorios" on desacarregar el malestar, és populista i ineficaç. El pitjor és fer tan de soroll per després caure en la ineficàcia.

El PP ha portat una eurodiputada del partit de Sarkozy a visitar alguns barris de Badalona aprofitant l'embolic. Estigmatitzar un barri i una ciutat és totalment irresponsable, perillós i ineficaç com a resposta real als problemes de la gent. Els veïns no necessiten ningú de fora que vingui a fer-se fotos. Hi ha gent que viu i treballa el dia a dia (polítics, tècnics, associacions, veïns,...) mentre uns es passegen un dia per fer un titular. Demagògic, perillós, ineficaç.

Pot ser més directe i més vendible un esglògan com "immigrants fora", que no explicar totes les polítiques que es fan o s'han de fer. Però en política s'ha de ser molt sincer amb la gent. Vivim en un món globalitzat on no es poden posar portes al camp, vivim en un espai europeu amb llibertat de circulació. Els eslogans no solucionen res, és una trampa que juga amb els sentiments.

Hem d'utilitzar tots els instruments polítics, socials i legals en el repte de la immigració. Ho hem de fer i ho estem fent, també amb contundència i autoritat. Però la demagogia i la utilització de la immigració amb finalitats partidistes alimenten conflictes que tiren per terra la feina de molt de temps i molta gent, busquen el rèdit electoral, però és totalment ineficaç com a resposta real als problemes.