Translate

divendres, 23 de juliol de 2010

Temps difícils, temprança


Sovint penso que sort que els ciutadans i ciutadanes no reben els teletips al mobil. Crec que la desconfiança cap a la política encara seria més gran. I sovint penso que els que ens dediquem a la política de tant en tant hauríem d' agafar certa distància de la immediatesa del titular diari, i abans de començar cada dia, dedicar deu minuts a pensar. Crec també que vivim moments en els que necessitem temprança, molta sinceritat, i una bona estratègia de futur que es pugui comunicar bé amb la voluntat de compartir-la amb la ciutadania. Immersos en la "tirania del corto plazo", oblidem que no podem gestionar bé el present si no dissenyem el futur.

Continuo amb les meves reflexions. Aquests dies i arran del debat que es va produir al Congrés sobre la sentència del TC, hem vist com mitjans i opinadors han carregat tota la responsabilitat contra el PSC. Em resisteixo. És injust. En tot cas, la responsabilitat és de tots, i sincerament, d'uns més que d'altres. Ho he intentat explicar en l'escrit anterior a aquest i he tingut ocasió de poder-ho comentar amb gent que m'ha fet arribar els seus comentaris. Una primera conclusió: la gent d'esquerra som molt més exigents, practiquem molt més l'autocrítica, però compte! ultimament tinc la impresió que aquesta autocrítica ens pot fer vulnerables, ens pot portar a una insatisfacció que ens fa mal, que fa mal al nostre projecte. Autocrítica la que calgui per poder avançar d'acord amb les necessitats de la societat, però si us plau, no cal posar-ho fàcil als que ens volen mal, des de la confiança, la fortalesa i l'orgull en el nostre ideari, i en la gent que representem especialment. I una segona conclusió: a vegades nosaltres mateixos restem secrestats pels titulars i ens acabem creient molt més del que és necessari l'estat d'ànim de certs opinadors mediàtics. Resistència. Temps difícils, doncs temprança. Incorporo l'article de Joan Tàpia, "Quan el PSC té raó"

Fugir de la immediatesa i pensar més a fons, és el que es va fer dimecres passat en un acte organitzat per Nou Cicle, i recullo el document que es va presentar, elements per resituar-nos i avançar, és el que cal, "Dón venim, on som, on anem".

Segueixo reflexionant. Hi ha interessos en aquest país que no toleren que els socialistes governem. Així de clar. CIU i la seva xarxa mediàtica, econòmica, "nacionalista", ... fan i faran tot el possible per negar els avenços que ha fet possible el Govern en aquests darrers anys, i fan i faran tot el possible per dividir al PSC, no tinc cap dubte. La falta de respecte per les institucions, (començant per aquesta actitud que practiquen vers el President), una impressionant obra de Govern que és feta callar, un Estatut i model de finançament que mai havien pensat però que ara rebutgen i abracen "el dret a decidir" i que encara no han explicat què vol dir (ni ho faran),... tot plegat demostra que l'interès pel país és qüestionable. I entenc que l'oposició ha de fer d'oposició, però la seva pràctica és una altra, veig intolerància, veig resistència a acceptar que no són l'única autoritat per concedir catalanitats.

Continuarem. Però avui també vull incorporar l'enquesta del Periódico sobre el que vol la gent per Catalunya. Quan parlem del país, és evident que cadascú té un país al seu imaginari. I resulta que aquest país es pot manifestar contra la sentència del TC, en defensa de més autogovern, o per la independència, ... però aquest país també ha celebrat la victòria de "la roja".
En fi, treient ferro a tot plegat, molt suggerent.

Més autogovern i no a la independència. Enquesta del Periódico
Els experts consideren que el TC ha anat més enllà de les seves funcions
Irritats i catalanistes,... però també prudents
Editorial. Més autogovern i suport a la roja