Algun dia algú hauria d'analitzar quin és el procediment pel qual es creen els debats públics i com aquests ens arrosseguen. Tornem a estar immersos en un altre debat, mediàtic?, polític?... Crec que en aquest moment tenim d'altres més urgents i de més calat, o si més no, el debat al voltant del vel integral s'hauria de produir d'una forma més realista, sosegada, consensuada, transversal. I són moments difícils per poder fer-ho així.
El vel integral no és una pràctica generalitzada a la nostra societat, estem parlant de casos puntuals, la qual cosa no vol dir que hem de ser tolerants amb pràctiques que són excloents, que discriminen a la dona, que sobrepassa els límits del nostre marc de convivència. No és una qüestió de relativisme cultural, crec que hem de manifestar clara i contundentment que el nostre marc de conviència es fonamenta en els principis democràtics i constitucionals. Garantint la llibertat religiosa i de pensament, també s'ha de garantir que per sobre de creences i cultures estan els drets fonamentals de les persones. Els límits de qualsevol pràctica són les lleis democràtiques comunes. I m'atreveixo a dir més, hi ha normes no escrites, que la societat comparteix i respecta.
Reconec també la realitat d'alguns municipis i els seus responsables polítics, que han de fer front a una gestió complexa de la diversitat cultural i religiosa que es manifesta en la convivència dels seus barris. I reconec que al mateix temps han de fer front a les temptatives d'altres d'aprofitar-se d'aquesta complexitat buscant rèdit electoral. Però les realitats pròpies d'algun municipi no es poden elevar a categoria. Estem en contra del burca i així s'ha de manifestar, però és efectiu regular ara sobre això?.
Entorn al debat de la diversitat de la nostra societat, si és que es tracta d'això, en aquests moments tenim prioritats a les quals hem de fer front seriosament i esmerçar de veritat els nostres esforços polítics i mediàtics, i apunto alguns: la reconversió dels aturats a través d'una millor capacitació, la formació de les persones immigrades per a una millor integració (les llengües oficials i el coneixement del país), la integració de les dones immigrades (especialment d'origen musulmà), la renovació urbana i el treball social per la cohesió dels nostres barris, la inserció dels adolescents i joves fills de la darrera onada immigratòria, l'adaptació dels serveis públics a una població que ha crescut exponencialment en els darrers anys per tal que ningú es veig perjudicat perquè ara som més gent. Crec sincerament que és en aquests fronts on ens juguem la cohesió i on ens hem de centrar. Si ho fem bé, tota la resta vindrà sola.
Segurament hem d'afrontar també la gestió de la diversitat religiosa. Hi ha qui diu que el burca no és una qüestió religiosa, que és més aviat cultural, jo crec que es barreja, i sigui d'una manera o altra, i fugint de la mala anomenada tolerància, manifestem que per sobre de creences i cultures estan els drets fonamentals de les persones, com he dit anteriorment. Però en qualsevol cas, la diversitat religiosa que tenim a Catalunya també ens esperona a gestionar-la de forma intel.ligent.
Tard o d'hora ens haurem de plantejar un marc d'acord i de compromís cívic al voltant del fet religiós. Un acord perquè el fet religiós, i especialment el diàleg interreligiós, contribueixi a la cohesió de la societat i evitar així tensions i conflictes. Dins aquest marc caldrà vetllar per tal d'evitar situacions que provoquin la deriva cap a concepcions tancades i excloents on s'alimentin pràtiques fonamentalistes.
Que l'acceleració del moment no ens arrossegui. El futur depén del que siguem capaços de fer en el present, i ho podem fer bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada