El canvi a la política d'habitatge, a Catalunya i el Maresme

El pressupost destinat a la política d'habitatge a l'any 2003 (govern de CIU) era de 65 milions d'euros (pràctica i exclusivament el pressupost del Plan de Vivenda de l'Estat a Catalunya), el pressupost per la política d'habitatge de 2010 és de 350 milions d'euros. El canvi no només ha estat quantitatiu, també ha estat un canvi d'orientació: abans era una política basada únicament en mesures de tipus financer (ajuts), ara volem una política on els instruments urbanístics, financers, de rehabilitació, afavoreixin l'accés a la vivenda i la cohesió dels municipis.
Aquest és el canvi que va començar fa 7 anys, i no el que pregona en la seva precampanya CIU.

Ahir ho varem explicar en un acte a Mataró en la presentació de la Sectorial d'Habitatge del PSC, Ramon Bassas, Carme Bastida, Roberto Labandera i jo mateixa.
El nostre Govern ha impulsat polítiques basades en tres pilars: facilitar l'accés a la vivenda (amb ajuts al lloguer i l'adquisició), desenvolupar instruments eficaços per a la promoció d'habitatge protegit (obtenció de sòl i construcció de vivendes), i potenciar la rehabilitació per tal de tenir habitatges en millors condicions d'habitabilitat i accessibilitat (que contribueix també a la millora dels barris).
Aquest full de ruta s'ha anat desenvolupant a través de tres grans instruments: la Llei del Dret a l'Habitatge, el Pacte Nacional per l'Habitatge i el Pla pel Dret a l'Habitatge. En definitiva, una política d'objectius clars, d'instruments eficaços, i d'inversió conscient. Una veritable política pública d'habitatge. Aquest és el canvi que estem provocant des de fa 7 anys des de que governem.

Els compromisos s'han de demostrar, i ho podem demostrar al Maresme. La construcció de 557 habitatges protegits per a joves i persones amb risc (persones grans, famílies monoparentals, persones amb discapacitat,...) en diferents municipis com Mataró, Teià, Tordera, Alella, El Masnou, Sant Pol, Premià,... cal dir que en molts municipis ha estat la primera vegada que la Generalitat ha realitzat una política pública d'habitatge. Els ajuts al pagament del lloguer al Maresme ha estat de 7,5 milions d'euros, i els ajuts a la renda bàsica d'emancipació (Estat) de 2,3 milions d'euros. Com ja he dit, la rehabilitació és una aposta per la millora del nostre parc d'habitatge i concretament al Maresme s'han beneficiat de les subvencions 1.683 habitatges, el que representa una inversió de 1,9 milions d'euros. A més, la rehabilitació manté ocupació, especialment petites i mitjanes empreses locals. Aquest és el canvi que venim treballant des de fa 7 anys.

Ara necessitem noves apostes de futur. Especialment en una situació econòmica difícil. Les nostres propostes són fruit d'un profund coneixement de la realitat i d'una voluntat demostrada per fer que el dret a l'habitatge sigui un deure dels poders públics. Tenim clar els eixos en els que hem de continuar treballant:
1. L'encaix de les polítiques d'habitatge en el marc de les polítiques de ciutat
2. La intervenció en les dinàmiques del mercat
3. El finançament de les polítiques de vivenda
4. El replantejament del mercat de lloger
5. La redefinició de les polítiques de rehabilitació i renovació urbana

Fem política i sabem perquè fem les coses. Polítiques clares i coherents amb la realitat de les famílies i els municipis i una inversió adequada. Aquests són els canvis que no podem aturar i que cal consolidar.