Puc entendre que els independentistes continuïn en la seva tossuderia d'esgotar tots els mecanismes (els prevists i no prevists) per la seva causa. Però el que més em sobta i més desconfiança em crea és que CIU hagi abandonat el seu projecte nacionalista per un projecte independentista. Desconfiança perquè estic totalment convençuda que és mutant, que ara recolza els referèndums independentistes i demà pot pactar amb el PP si convé per poder governar. Sense escrúpuls.
CIU sempre s'ha mogut en la ambigüitat (hi ha una dita popular que ho defineix), i sense posar-se vermells, (cosa que m'enerva per la falta de transparència i fins i tot d'ètica). Però ara ja les seves contradiccions són més que frapans: trequen amb un projecte nacional per un d'independentista, abandonen i trenquen l'anomenada unitat catalana perquè Artur Mas no pot demanar que es defensi l'Estatut i impulsar referèndums alhora, perquè van votar en contra de la Llei de consultes i ara la mal utilitzen, perquè en moments difícils com els actuals encara contribueixen a crear més embolic i desconfiança, (i per tant contradictori pel país del qual tant s'omplen la boca). Però com a mínim la seva actitud ens servirà per saber si el projecte d'Artur Mas és la independència.
Tot això ve arran de la tramitació al Parlament d'una iniciativa popular per convocar un refederèndum d'autodeterminació a Catalunya. La tramitació ha tingut llum verda amb els vots a favor de la mesa del Parlament de CIU, ERC i ICV-EUA.
El PSC hem votat en contra de la seva tramitació i hem demanat dictamen al Consell de Garanties Estatutàries perquè creiem que no s'ajusta a la legalitat. Però sobretot el nostre posicionament és perquè som coherents i no abandonem els nostres principis democràtics i federals, i perquè creiem que hi ha raons polítiques de fons: defensar avui el nostre Estatut és contradictori amb obrir la porta a un referèndum d'independència, aquest referèndum no estava en la resolució unitària adoptada pel Parlament (en defensa de l'Estatut davant el TC) i això ens debilitat. Raons de país. I una més, en aquests moments necessitem confiança i fortaleses per fer front a la crisi, i no crec que aquest clima faciliti les coses, al contrari.
El tactisme està portant el país a la bogeria, el tactisme és el que crea més desconfiança vers la política perquè no la fa creïble.
I el tactisme de CIU la fa cada vegada més mutant, ull!!
CIU sempre s'ha mogut en la ambigüitat (hi ha una dita popular que ho defineix), i sense posar-se vermells, (cosa que m'enerva per la falta de transparència i fins i tot d'ètica). Però ara ja les seves contradiccions són més que frapans: trequen amb un projecte nacional per un d'independentista, abandonen i trenquen l'anomenada unitat catalana perquè Artur Mas no pot demanar que es defensi l'Estatut i impulsar referèndums alhora, perquè van votar en contra de la Llei de consultes i ara la mal utilitzen, perquè en moments difícils com els actuals encara contribueixen a crear més embolic i desconfiança, (i per tant contradictori pel país del qual tant s'omplen la boca). Però com a mínim la seva actitud ens servirà per saber si el projecte d'Artur Mas és la independència.
Tot això ve arran de la tramitació al Parlament d'una iniciativa popular per convocar un refederèndum d'autodeterminació a Catalunya. La tramitació ha tingut llum verda amb els vots a favor de la mesa del Parlament de CIU, ERC i ICV-EUA.
El PSC hem votat en contra de la seva tramitació i hem demanat dictamen al Consell de Garanties Estatutàries perquè creiem que no s'ajusta a la legalitat. Però sobretot el nostre posicionament és perquè som coherents i no abandonem els nostres principis democràtics i federals, i perquè creiem que hi ha raons polítiques de fons: defensar avui el nostre Estatut és contradictori amb obrir la porta a un referèndum d'independència, aquest referèndum no estava en la resolució unitària adoptada pel Parlament (en defensa de l'Estatut davant el TC) i això ens debilitat. Raons de país. I una més, en aquests moments necessitem confiança i fortaleses per fer front a la crisi, i no crec que aquest clima faciliti les coses, al contrari.
El tactisme està portant el país a la bogeria, el tactisme és el que crea més desconfiança vers la política perquè no la fa creïble.
I el tactisme de CIU la fa cada vegada més mutant, ull!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada