Translate

dimecres, 12 de maig de 2010

Plaers d'una urbanita

Sé que en aquest relat barrejo la feina i el badar. Però vull narrar el recorregut d'un dia a la ciutat, i en un dia, de forma inevitable i sortosa, hi ha moments de barreja.

Ahir, al restaurant La Lluna del carrer Santa Anna, varem celebrar la cinquena reunió del Consell Assessor de Recerca del Tercer Sector. Aquesta vegada amb un treball sobre els reptes en l'àmbit econòmic i financer de les entitats. Capacitació, diversificació dels recursos, concertació, finances ètiques, ... Gent que s'organitza, ciutadania organitzada per causes i projectes que enriqueixen la societat i la fan més forta.
Acabada la sessió, tenia una estona fins el següent acte. El fet de caminar per la ciutat et permet utilitzar un verb que utilitzem poc, badar. És tot un plaer deixar-se portar per la vida que passa, però per això s'ha de tenir la pell permeable. De camí, passant pel carrer dels Arcs, just en la cantonada amb Portaferrisa, vaig restar atrapada. Una parella de persones grans ballaven boleros al son dels músics de carrer, també grans com ells, amb l'accent zalamero dels llatinoamericans. El ritme el marcava el so encisador de les maracas. Recolzada en una paret mirava, i un senyor gran i educat em va convidar a afegir-nos al ball. Davant la meva negativa , però amb un somriure, va fer parella amb una altra senyora. Genialitats de la vida urbana.

Al Col.legi d'Arquitectes de Catalunya, a la plaça Nova, vaig visitar una exposició molt interessat, El carrer és nostre... de tots! (Institut pour la ville en moviment). En un moment donat, llegint els escrits i les imatges, vaig pensar que l'exposició era una perllongació dels boleros del carrer, o els boleros una perllongació de l'exposició. Els llenguatges del carrer, el carrer lloc de comunicació i interCANVI. He de confesar que l'urbanisme i la sociologia urbana és una de les meves debilitats. Com són les llibreries, i especialment les llibreries de museus i institucions d'aquesta mena. Trobes coses molt curioses i boniques. I visitant la llibreria del Col.legi vaig entretenir-me mirant una fantàstica publicació, La guia secreta de la Rambla, fotografies, història, narracions, personatges,... espai urbà que ningú pot deixar de mirar.
Anant després cap al Palau de la Generalitat, vaig veure moviment a la plaça Sant Jaume, crec que la CGT manifestava no sé per quin motiu encara que m'imagino.
Al Palau de la Generalitat el Vicepresident del Govern i la Directora d'Afers Religiosos, van presentar El Mapa de religions de Catalunya i una conferència sobre el Model de laïcitat català. Pel fet d'haver ser ponent de la Llei d'espais de culte, coneixia molta gent que omplia la sala. Un públic molt i molt plural. De fet, Catalunya és plural i ho serà per sempre més. La laïcitat és l'espai públic comú, el respecte a la llibertat religiosa i de pensament, amb els límits de les lleis democràtiques comunes. Em vaig alegrar de retrobar-me amb gent que feia temps que no ens veiem. Sempre sorgeixen oportunitats.
Tot en unes hores. Gent que es reuneix i treballa per causes i projectes comuns, gent que balla boleros al carrer, gent que pensa en la ciutat com a espai de vida i de relacions, gent que es manifesta, gent que prega a diferents déus, o no, però que participa d'un espai comú de laïcitat, ... gent que bada, que passeja, gent que interCANVIA.
I el millor, badar des de l'anonimat. Tot un plaer per a una urbanita.

1 comentari:

Mar y Pepe ha dit...

Hola Consol!!!!
qué ben descrites les hores d'aquest dia!!! quin dia més intens... o ets tú que vius amb moltíiiissima intensitat....
M'ha encantat aquest post.

Mar