Fa uns dies al barri de Sant Narcís de Girona, vaig participar en una xerrada sobre polítiques d'immigració, amb la Iolanda Pineda, Pia Bosch i Amèlia Barbero. En el moment del col.loqui, em vaig apuntar una expressió d'un jove d'orígen marroquí, "jo m'he integrat perquè he volgut i perquè m'han deixat". És a dir, dues condicions: voluntat i oportunitats. Realment ho trobo molt encertat. La voluntat de pertànyer i un entorn que et permeti tirar endavant els teus projectes personals. Dues condicions, una personal i l'altra de l'entorn, que no deixa de ser una relació mútua o un compromís mutu.
Recordo fa uns anys els debats sobre el model d'integració que havíem d'adoptar arran de la vinguda tan accelerada d'immigració. Responsables municipals, acadèmics, associacions,... en la recerca d'una difícil definició. Recordo la comparativa de models, entre multiculturalisme, interculturalitat, assimilació, acomodació,... Crec que finalment, sota un consens més o menys explícit, l'opció que hem anat prenent és l'anomenada acomodació. Paraula per altra banda que només entenen les persones implicades en aquests temes.
Precisament el nostre Estatut d'Autonomia així ho recull en l'article 42: "Els poders públics han d'empredre les accions necessàries per a establir un règim d'acolliment de les persones immigrades, (...) les prestacions i els ajuts que en permetin la plena acomodació social i econòmica en els afers públics".
Molt conscients que és un procés, lent, en el que s'ha d'invertir de forma estratègica. Un procés d'adaptació de les persones que s'incorporen i de la mateixa societat. No és fàcil. Però s'han de posar els elements necessaris perquè sigui possible.
Seria un gran error permetre un model de societat amb comunitats aïllades i tancades, formades per persones del mateix orígen (cultural, geogràfic, religiós) perquè representaria una societat en fractura. Necessàriament hem d'apostar per una única societat.
Fins ara en els nostres discursos hem defensat la idea de "governar la immigració", però crec que hem de fer un pas més a nivell de discurs i per tant d'objectiu. Governar la immigració? es pot reduir a gestionar els fluxos migratoris. El pas és gestionar una societat diversa amb tots els seus impactes.
En el transcurs del col.loqui sorgia la preocupació per la integració de les 2es generacions. Ho comparteixo totalment. És el gran repte. Per això cal propiciar les condicions que apuntava Larby en Girona, voluntat i oportunitats.
Recomano també una lectura, Mañana será otro dia, de Faiza Guène. Un llibre simpàtic i simptomàtic que va sortir poc després dels esdeveniments de les banlieues a França.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada