La utilitat de la política

Lluís Bassets apuntava en el seu article de dilluns a El Pais, La última moda viene de Londres: "un horizonte europeo sin izquierda reformista, sustituida por nuevos partidos populistas, que se organizan en torno al rechazo de la inmigración, del islam, de los impuestos o incluso del propio Estado".

Tenim realitats urbanes complexes, barris amb percentatges d'immigració considerable, amb mancances prèvies en urbanisme, equipaments o vivendes dignes, i que en aquests moments es tensionen amb motiu de la crisi econòmica. Tot i així, cal reconèixer les inversions dels ajuntaments i la Llei de Barris del Govern de la Generalitat que ha estat una aposta estratègica. La cohesió ens la juguem als nostres barris.

Davant aquesta complexitat, hi ha dues maneres d'actuar: reivindicar la utilitat de la política o menysprear la política i atiar el conflicte amb proclames.

Com a exemple de la segona opció, el simplisme i la manipulació del PP a Badalona aquests dies, o els missatges de Plataforma per Catalunya. No aporten cap solució, encara empitjoren més les coses, atien el conflicte perquè s'alimenten del conflicte. Aprofiten les incerteses de la gent en busca del rèdit electoral, encara que sigui a curt termini i encara que sigui letal per a la cohesió. No tenen projecte més enllà dels pasquins.

Però si la gent no veu la utilitat de la política, és fàcil l'entrada d'aquesta segona opció en els nostres barris. Si l'esquerra no ocupa l'espai tradicionalment de gent d'esquerres, l'espai l'ocupen els populismes. I la única arma que tenim l'esquerra per convèncer és la utilitat de la política. Per convèncer i per transformar.

El llenguatge massa políticament correcte sovint no arriba, perquè no és només un problema que es pugui mesurar en xifres, és també una qüestió de percepció dels que hi viuen.
Seguint la reflexió de Bassets, potser és més difícil fer entenedor que la immigració és una realitat de les nostres societats modernes i que cal governar amb intel.ligència i no amb les vísceres, que els impostos són la base de la col.lectivitat, que l'Estat és la garantia del dret. Però cal fer-ho, i de forma clara i entenedora, si volem guanyar la batalla de les idees. Perquè si l'esquerra no guanya la batalla de les idees, evidentment que serà substituïda.

Segueixo amb una altra reflexió. L'esquerra necessitem d'una nova autoritat. En temps d'incerteses volem confiances i les persones busquen autoritat en temps de crisis. Per què l'autoritat l'hem de deixar en mans de la dreta? (autoritat: poder, força moral, influència, govern, potestat). Cal transmetre una nova autoritat, basada en la comprensió del que passa i li passa a la gent, en la capacitat de lideratge, en la fermesa a l'hora d'afrontar els reptes, en els missatges clars, en la recerca de complicitats, basada en l'habilitat, la creativitat i el talent. Una nova autoritat que parla clar del que preocupa o il.lusiona a la gent i proposa i actua.

No reivindicar la utilitat de la política, amb els fets i amb les paraules, és deixar el camí planer als populismes.