No em sento autoritzada a escriure sobre Jordi Sole Tura. Sí sento la necessitat d'expressar el meu reconeixement, des d'un profund respecte per una persona sempre fidel a les seves idees de progrés.
Els ideals que van motivar l'exili, la lluita contra contra el franquisme, la militància política, ... i fer la Constitució, i l'Estatut del 79. Quanta vida.
Trobem a faltar persones així. Sens dubte hem trobat a faltar la seva veu en aquests darrers temps, i la trobem a faltar ara, en aquests temps de turbulències. Temps de necessitat de la seva intel.ligència, temps que necessiten que més d'un ens recordi que el progrés de tothom i la convivència entre els pobles, està per sobre de dogmatismes i finalitats partidistes.
Sento agraiment i reconciliació amb la bona política. La meva generació i les que venen a continuació, necessitem beure d'aquesta saviesa i d'aquesta honradesa i compromís. Necessitem recuperar memòries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada