Translate

dijous, 1 d’octubre del 2009

Què hem fet al Parlament?

Què quedarà del debat de política general d'aquests dies?.

Després del debat, hem aprovat les propostes de resolució, és a dir, les coses que ens comprometem a fer i que demanem al Govern que faci. Costa que quedi recollit als mitjans, i possiblement és el que més interessa a la gent, els compromisos.

Els tres grups de la majoria, PSC, ERC i ICV-EuA, hem aprovat tot un llistat de resolucions que podem concentrar en tres grans blocs, com molt bé va explicar el nostre company Joan Ferran: afrontar la crisi, la seguretat (en un sentit ampli), i l'autogovern. Tres blocs que no s'entenen per separat, formen part d'una mateixa estratègia.

Perquè a la gent ens preocupa la crisi, perquè la gent vol seguretats (en els serveis de benestar), i perquè l'autogovern és la responsabilitat i l'exigència per avançar. Apunto algunes de les mesures que hem aprovat.

Afrontar la crisi amb mesures de xoc per pal-liar les situacions de dificultats de treballadors, famílies i empreses, i mesures que provoquin canvis a mig i llarg termini per sortir-ne més capacitats i forts. El curt termini i l'estratègia a mig i llarg termini, les dues coses. Cal dir que el Govern està invertin més de 9.200 milions d'euros, que representa el 4,2% del nostre PIB. Alguns exemples: diàleg ecnòmic i social amb el desplegament de polítiques econòmiques transformadores, impuls de la formació professional amb una atenció especial a les persones joves que ni treballen ni estudien, recerca i innovació, responsabilitat social corporativa, nous instruments financers de suport al teixit empresarial, incrementar els recursos pels plans locals d'ocupació, rehabilitació d'habitatges, programa de renda formació per a emprenedors i autònoms,...

Garantir les seguretats, amb les receptes de la socialdemocràcia de serveis públics de proximitat i de xarxa. Davant les incerteses, necessitem seguretats, a la feina, en l'educació, en la xarxa sanitària, en l'atenció social, en la qualitat dels nostres barris, quan ens fem grans,... i més enllà, si volem una societat emprenedora i rica, la qualitat de vida i el sistema de protecció social també són actius del nostre capital. Les propostes aprovades en aquest sentit són molt extenses. Destaco algunes: el desplegament de la Llei d'Educació; l'increment de les beques; els intineraris professionals al llarg de la vida; el reforç del sistema sanitari reduint les desigualtats i executant el Pla d'Inversions en equipaments sanitaris (fins 2015); el reconeixement i els ajuts per a les famílies monoparentals; les inversions en la xarxa de serveis socials i en l'atenció a la dependència; l'increment dels recursos dels ajuntaments; les inversions en els barris a través de les convocatòries de la Llei de barris; la millora del transport públic especialment el Pla de rodalies; vetllar per minimitzar l'impacte dels expedients de regulació de les empreses, garantint la viabilitat econòmica, el manteniment dels llocs de treball i l'elaboració de plans socials; l'esforç per nous sectors econòmics com els serveis d'atenció a les persones amb un increment d'ocupació de qualitat; el suport i la concertació amb entitats socials amb vocació pública i prestadors de serveis,...

Desplegar l'autogovern, en el tercer any (només tres) de desplegament de l'Estatut, cal reconèixer el lideratge del Govern i del President, especialment pel nou model de finançament, més just, més equitatiu i més federal. Convençuts de la legitimitat de l'Estat (aprovat pel Parlament, per les Corts Generals i refrendat pel poble de Catalunya), la millor manera de defensar-lo és amb el seu desplegament. L'Estatut és un Pacte, i és també un instrument i un full de ruta. No només respecte les relacions amb l'Estat (i els traspassos), sinó amb les nostres pròpies responsabilitats. Tot un seguit de compromisos. Per posar alguns exemples en relació amb l'Estat, la creació del consorci de l'Agència Tributària de Catalunya o el traspàs de rodalies. I els nostres propis compromisos, com la creació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (que va desmuntar Pujol, per cert), la creació del Consell de Governs Locals (els ajuntaments també són governabilitat de Catalunya), la Llei d'Acollida de les persones immigrades, la Llei de nova ciutadania per la igualtat entre dones i homes,...

En aquests tres dies hem intentat analitzar la situació a Catalunya, assenyalar les prioritats, i hem aprovat les mesures per continuar treballant. La ciutadania té tot el dret a saber-ho. No són proclames, no són titulars, sí és la voluntat de treballar per una societat socialment avançada i capacitada per superar les crisis. Perquè tenim molts actius per fer-ho, i la mateixa societat és un dels seus principals actius. Algú s'ateveix a dir que no hi ha projecte?.

Després dels tres dies de debat, crec que queda clar qui continua fomentant el pessimisme, i qui pensa i treballa per Catalunya en positiu.

1 comentari:

Víctor Cerveto ha dit...

Doncs s'atreveixen a dir que no hi ha projecte. S'hi atreveixen. Oblidant-se què, objectivament, ara més que mai es treballa a Catalunya per tal que ningú no quedi fora, apostant per projectes de futur i polítiques socials. Oblidant què, objectivament, estem assolint un grau d'autogovern com no haviem viscut mai fins ara. Oblidant tantes i tantes coses que fins i tot obliden que les persones sabem reconèixer qui té un projecte sòl·lid i qui va a la deriva sense cap direcció concreta.

Una abraçada