Translate

dissabte, 17 d’octubre de 2009

L'acollida de les persones immigrades

Comencem la tramitació parlamentària del Projecte de Llei d'Acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya. Una llei important, molt. Sempre he defensat que cal invertir en integració, i estic convençuda que la ciutadania també ho entén així.

És cert que la integració és un procés bidireccional. O millor dit, la immigració ha transformat la nostra societat, i per això les polítiques s'han d'adreçar a tota la societat. No és fácil incorporar a més d'un milió de persones d' arreu en menys de deu anys. Catalunya és diversa i ho serà per sempre més, assumir-ho és començar a actuar. Invetir en integració és beneficiós per a les persones immigrades perquè dóna més eines per viure en la nostra comunitat, i invertir en integració té beneficis socials per a tothom, perquè ajuda a la cohesió i la convivència.

La Llei d'Acollida vol reforçar l'autonomia de les persones, la igualtat d'oportunitats, i la mobilitat social. Per fer-ho cal oferir i posar els recursos necessaris en formació lingüística, formació en el coneixement del país, i formació ocupacional. La llengua (les dues, el català i el castellà), és la comunicació per viure en societat, i sí es prioritza el català, com a invitació a compartir el nostre patrimoni. No podem exigir si no expliquem, i per això es fa necessari donar les eines perquè les persones immigrades coneguin els drets i els deures, els principis democràtics, el funcionament del nostre sistema, i el coneixement del municipi on viuen,... I la tercera pota, la feina, clau per a la inserció social.

Crec que tothom, o molts, compartim que no ens podem permetre tenir una bossa de ciutadans i ciutadanes al marge, excloses, o comunitats aïllades en sí mateixes sense cap relació ni pertinença en un conjunt comú.

És del tot necessari, que la gent que viu aquí, que paga els seus impostos aquí, que els seus fills i filles van a l'escola aquí,... se sumi a un projecte col.lectiu, se senti part, no resti exclosa. El contrari és trencament. I no parlo d'identitat de forma exclusiva i excloent, perquè cadascú pot tenir la seva o les seves identitats, sí parlo de la capacitat d'identificar-se amb una societat on pot contribuir i de la que pot rebre. Un marc comú, un espai públic comú.

No és a partir d'ara que es comença a fer acollida. El món local i una bona xarxa d'entitats i agents socials fa anys que ho fan. Vull reconèixer que gràcies al treball de tota aquesta xarxa hem pogut sumar tantes persones vingudes sense masses conflictes de convivència. La Llei d'Acollida és també una oportunitat per recullir tota la experiència que és molta i és bona.

Aquesta Llei té dues referències: l'Estatut i el Pacte Nacional per a la Immigració. L'Estatut és també assumir les nostres responsabilitats i l'article 138 ens dóna competències en immigració, especialment en acollida i integració. El Pacte Nacional per a la Immigració ens dibuixa les estratègies a seguir (de fet, les varem dibuixar els signants), transversals, per a tota la societat, per viure junts i juntes.

Esperem fer una bona feina en el tràmit parlamentari, o millor dit, continuar, perquè fa temps que hi treballem, i aconseguir el màxim consens possible, com amb el Pacte.

Si voleu més:
Projecte de Llei d'Acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya
Pacte Nacional per a la Immigració