Translate

dimecres, 30 de setembre de 2009

Tot el realisme, zero pessimisme

Ahir i avui hem celebrat al Parlament el debat de política general, per demà queden les propostes de resolució. Cal dir sobre el debat que una mica de tot. Però he de dir que els tòpics ja són cansinos.
Apunto algunes reflexions del discurs del President Montilla. No l'exposió de l'acció del Govern que va fer, cal dir que espectacular, malgrat que a alguns els pesi i per això no han entrat gaire en aquest debat. Apunto reflexions més de fons i que trobo molt encertades davant tanta proclama, i temps tindrem en un altre moment també de veure la gestió del Govern, que torno a dir, espectacular.

"La base de la nostra actitud és el màxim realisme i el mínim pessimisme", perquè el pessimisme que alguns s'empenyen a conrear, és inapropiat per a qualsevol governant que vol afrontar el futur. "Els líders del pessimisme no avancen, no lideren, i fan recular el país". La situació actual necessita de confiances i no precisament dels que es recreen en la queixa i l'amargor. Arribo a pensar que alguns no podrien viure sense veure els mals (ja sigui Espanya, Madrid, l'Estatut, la crisi,...), els exita, perquè d'això s'alimenten precisament. Per contra, la confiança significa recuperar el valor dels nostres actius, imprescindible per sortir de la crisi. La gent, les empreses, el país, ... reclama confiances, necessiten confiances, i el pessimisme que proclamen alguns és tot el contrari. Això vol dir també que s'actuï amb el màxim realisme, reconeixent les dificultats de la situació per encarar millor les respostes adequades.

El President Montilla ha destacar els tres grans eixos del relat, el que ens porta a treballar pel que treballem: l'alternança política, per acabar amb la pretensió que el catalanisme és només d'uns i la societat també; la millora de l'autogovern, que tothom estava d'acord, però han estat les esquerres quan han arribat que ho han aconseguit, l'Estatut fixa la nostra exigència i la nostra responsabilitat; nova orientació de les polítiques públiques, serveis públics de proximitat, vertebrar el país social i territorial, i cohesió en una societat més complexa.

Però "el risc de la política catalana és restar segrestada pel titular, per la proclama, per la impaciència", com ha dit el President, però alerta! perquè aquestes actituds només generen insatisfacció, i això és el que menys necessitem en aquests moments, i és això el que provoca la desafecció de la gent vers la política, també. Segurament la política està presonera de "la tiranía del corto plazo", aquest és el problema, un dels problemes.

M'ha agradat especialment les darreres paraules del discurs del President: "jo vull anar lluny, però no a destemps ni sense la majoria",... "ni invents, ni sorpreses, ni resignació, ni passos enrera". I això és lideratge.