Translate

dijous, 24 de setembre de 2009

Si les mares estudien, el nens també

La política educativa s'ha desenvolupat al nostre país en les darreres dècades de forma expansiva, però no tothom s'ha beneficiat igual. Ningú nega el progrés que hem fet, la meva generació té més estudis que la dels meus pares. Però els indicadors demostren que l'èxit educatiu o no, es transmet de forma intergeneracional, és a dir, que els recursos dels pares i mares és determinant. No en quant recursos econòmics exclusivament, parlem de capital formatiu, social, cultural,... I també és determinant els entorns territorials o dels col.lectius.

Interessant l'informe sobre Inclusión social en Espanya 2009, de Caixa Catalunya conjuntament amb l'Institut d'Infància i Món urbà. Aquesta és una de les principals conclusions. La fractura educativa corre el risc que es materialitzi en una fractura social. I atenció a la immigració que registra nivells de fracàs més elevats.

Fa uns mesos, arran del debat de la Llei d'Educació vaig escriure sobre això. Podem invertir molts recursos a les escoles, ho hem de fer, però el principal repte són les famílies i el seu capital. I principal repte també els recursos dels nostres barris perquè siguin accessibles a la cultura i l'educació. En aquest enllaç es pot trobar http://consol-prados.blogspot.com/2009/03/que-necessita-lescola-publica.html.

Aquest estudi també ens indica que la diferència dels resultats entre escoles públiques i concertades no es deu a la seva categoria de pública-concertada, sinó a l'entorn on s'ubiquen i les característiques de les famílies. En definitiva no ens diu res de nou. Però sí torna a posar de manifest que no podem carregar sobre l'escola la culpa de tot, ni la responsabilitat de tot. Com va dir algú que no recordo, "és la tribu la que educa".
Si som capaços de pujar el nivell de participació i compromís de les famílies per l'educació, d'entorns accessibles i atractius per la cultura, de donar valor a la formació, d'incrementar la curiositat,... de conciliar millor els temps familiars i laborals, ... segur que tot el nostre capital serà més ric.

3 comentaris:

j.a. marin ha dit...

Pequeñas normas que seguir.
-Leer junto a tu hijo un cuento, si puede ser cada noche un ratito.
-Jugar y reir con el.
-Que colabore en casa en tareas sencillas, pero que colabore.
-Enseñarle hábitos de estudio.
-Ayudarle en los estudios (cada uno dentro de sus posibilidades).
-Enseñarle civismo y respeto con las personas y con las cosas.
-No dejarlo delante de la tele, para que no nos moleste, el nos tiene que hablar, incordiar y preguntar, tienen mucha curiosidad
y debemos satisfacerla.
-Hablar con sus profesores interesándonos por sus progresos y sus problemas.
-No ser compañeros ni coleguis, ser lo que somos sus padres.
-Enseñarles a formar parte de un colectivo, pero guardando su personalidad.
-Hablar, comentar, negociar y consensuar, los temas que les afectan.

Podríamos decir muchas más cosas,
pero creo que basicamente, lo que más les influye es un buen ambiente familiar, en el que vean, costumbres y habitos normales y una comunicación fluida.

Los hijos nos crean inquietudes y dudas que vamos sorteando poco a poco y con paciencia.
No hay que emplear mano dura, pero si la firmeza, el razonamiento y sobre todo, que vean en sus padres, una unidad firme, fuerte y afectiva y que esta se proyecte en el colegio como soporte para sus profesores.
-Los profesores enseñan.
-Los padres educan.

Joana ha dit...

Marin,
una respuesta muy acertada! más de uno deberia aprender.
Consol, m'ha agaradat aquest escrit.

Consol Prados Martínez ha dit...

Hola! gràcies pels comentaris, Marin, Joana. M'agrada el que has escrit, Marin, estem d'acord.
Podem portar aquestes reflexions a les escoles de pares i mares.