Reconamno molt l'article de l'amic Toni Gutiérrez-Rubí, "los tristes no ganan elecciones, ni lideran, ni seducen, ni convencen". El reconmano perquè el subscric. La paraula sempre s'acompanya de gestos, i els gestos també i sobretot comuniquen.
La política és acció, i és comunicació per crear confiances en un projecte. Si no tenim la confiança, els polítics sí fan la seva guerra, però la política ens afecta a tothom i ens serveix a tothom. I són moments en els que necessitem recuperar confiances en benefici del que és col.lectiu i de l'empenta que necessita la nostra societat per superar les crisis.
Ara necessitem de la paraula que explica, que fa relat, que engresca, implica, i confia en la gent. La ne-ce-ssi-tem!.
Però tampoc és fàcil. Entre altres coses, perquè tot és massa mediàtic, i segons què, no ven. Ho tinc comprovat, les bones paraules no ven, sí la crítica despiatada. No és per tant només un problema dels polítics, també dels mitjans.
En Toni Gutiérrez parla de la bellesa com a forma de crear empatia. Una de les formes de la bellesa és el bon humor, però no la frivolitat, sinó el que és agradable als ulls i a la pell. No el somriure postís, sinó el somriure transparent.
A la fi, la política és seducció. Es sedueix quan s'està convençut i es sedueix per convèncer l'altre i fer-lo partícip. Lideratge, seducció, convenciment,... ai, la política!
1 comentari:
Gràcies per la super referència!!!! Mil petons
Publica un comentari a l'entrada