Translate

divendres, 15 de maig de 2009

La tele que mirem

El 60,7% dels pares i mares afirmen que els menors miren la tv acompanyats d'una persona adulta. Com interpretar-ho? només el 40% dels infants miren la tv sols, o un elevat 40% miren la tv sols?. Potser no és tant si la miren acompanyats com quin programa miren. Les enquestes són només relativament fiables, ningú vol quedar malament. S'ha fet campanya sobre els beneficis i perjudicis de la tele, però la realitat és que la tele sovint és el complement ideal per a l'anomenada conciliació familiar i laboral i també logística de la llar.

Sobre la teleporqueria, algunes dades significatives. El 56% de les persones enquestades se senten ofeses per algun programa en concret. Afinant més, la intromissió en la vida privada de les persones molesta al 33,8%, la creació de personatges sense mèrit al 24,3%, la difusió de rumors no contrastats, al 12,6%, i atenció, només el 10,8% (per sota de totes les anteriors) molesta la visió degradada i negativa de la dona, molta feina a fer encara pel que fa a la imatge de la dona!. Bo que siguem crítics, al final les cadenes produeixen allò que es consumeix. Però què és primer, l'ou o la gallina? és a dir, la gent consumeix teleporqueria perquè no té altres ofertes o hi ha aquesta oferta perquè és el que la gent demana?.

Pel que fa a les audiències a Catalunya.
Segons la quota de pantalla, aquest ordre: TV3, Telecinco, La 1, Antena 3TV, Locals, Cuatro.
Segons quotes d'audiència: Telecinco, Antena 3TV, TV3, La 1, Cuatro.

Molta gent no té com a 1a opció la "televisió nacional de Catalunya". Tampoc passa res, davant la gran oferta televisiva i en augment, és normal. Però seria bo contrastar les audiències amb altres variables, com el territori (població, barri,...), edats, llengua, nivells de formació,... TV3 no reflexa ni s'adreça al conjunt de catalans i catalanes i la seva pluralitat, quan aquest és un dels propòstis pels quals es va crear, o no?. Dit d'una altra manera, molta gent no s' identifica amb la programació. O dit d'una altra manera, TV3 s'adreça i cultiva un públic concret, però no suficient si és que vol ser , com a mitjà públic, un canal divers per a tothom. Us heu fixat per exemple que en els serials produïts per la pròpia corporació qui parla castellà són les minyones, ... o de classe social baixa?. Catalunya és diversa i plural, i d'aquí la seva riquesa. Alguns programes transmeten massa alguns complexos que hauríem de tenir superats.

Les teles locals continuen tenint una gran acceptació, per la proximitat i la informació quotidiana del que passa al teu carrer. Els mitjans locals però, ara s'enfronten al repte i les dificultats de la TDT. Engolits pels grans mitjans globals?. Veurem com evoluciona.

Dimecres el CAC, Consell de l'Audiovisual de Catalunya, va presentar l'informe del 2007 a la Comissió Parlamentària de Política Cultural. Sí, amb retard, tot sigui dit. Després d'una ullada a les més de 500 pàgines he recollit aquestes dades.