Translate

dissabte, 30 de maig de 2009

¿La fiesta se acabó?

Llegeixo un llibre ambientat en Brooklyn de principis del segle XX. Una descripció entre còmica i dramàtica, a estones, de la vida dels immigrants arribats d'arreu. La recerca de possibilitats en un país lliure i en construcció. Està bé.
No sé ben bé quina relació té amb el que vull explicar, o potser ho aniré descobrint a mida que escric. Però sense voler es relaciona sense mi. Potser perquè és una comparativa? potser perquè la vida de la immigració ha estat sempre la mateixa? o potser perquè les feines i l'estil de vida han canviat tant en aquest segle? segurament també perquè es barreja sense pretendre'ho amb els missatges de la campanya electoral i els moments de crisis actual. Difícils, però interessants!.
La història!. Realment és cíclica?. Va venir el capitalisme, van venir les propostes keynesianes, el cotxe ford a l'abast dels mateixos treballadors que el construïen, "el sueño americano" (i el sueño europeo?), el progrés, el consum a l'abast, la postmodernitat, la velocitat i el curt termini, va venir la globalització, les noves tecnologies,... i el capitalisme més agressiu: cobdícia sense límits, enrequiment sense esforç, i desregulació. I ara, ... el vertigen!.
1r relat

2 comentaris:

Glòria ha dit...

Si realment, és cíclica, esperem que vinguin millors temps. Però la bogeria que hi havia últimament, tampoc m'agradava gens; des de la meva humil visió, sempre deia "això no pot seguir així, s'ha d'aturar..." I es va aturar, i com!
Què t'he de dir a tu? Ho saps molt millor que no pas jo.
Bon dia, Consol!

Consol Prados Martínez ha dit...

Gràcies Glòria pel teu comentari.
Ets matinera! en diumenge.
Dels moments s'aprén i espero que sigui així.
Petons!