La cura dels fills i filles

Els pares tindran quatre setmanes de permís de paternitat. Bona notícia.
Cada vegada més les cures tradicionals de la família han anat passant al mercat o als serveis públics. Però hi ha responsabilitats de la família que potser que tornin a la família. I això és ser també progressita.

Quan la dona s'ha anat incorporant al mercat de treball, la reivindicació ha estat més creació d'escoles bressol. Bé, però, crec que en aquests moments la reivindicació per la igualtat és precisament disposar del temps i la conciliació suficient. Equilibri per tirar endavant amb les opcions preses, ser mare o pare, una carrera professional,... sense les renúncies excesives a les que el ritme ens ha portat. Renuncies que són per als pares i mares i sobretot pels nadons.
És clar que sí, els primers mesos, diria més, el primer any de vida del nadó, amb qui millor està és amb els seus pares. La llibertat de triar una opció, la felicitat dels infants i famílies, el creixement harmònic de les criatures, són polítiques de progrés. I possiblement és més barat. Això sí, amb les garanties de poder continuar la carrera professional un cop s'incorpori a la feina amb les mateixes condicions i amb un permís remunerat en part.

Amb aquesta mesura es convida a la participació dels pares en la cura dels fills. És política d'igualtat i és una oportunitat perquè els pares recuperin (o cuperin) unes tasques de cura que durant molt de temps s'han perdut i que segur que estaran encantats.

Amb aquesta mesura que aprovarà el Congrés continua endavant el desplegament de la Llei d'Igualtat.