Avui a la Comissió Parlamentària de Benestar i Immigració hem gaudit de la compareixença de la Taula del Tercer Sector, amb la presentació de les principals conclusions del 2n congrés del Tercer Sector que fa uns dies van celebrar amb una participació de 1.300 persones, que no són poques!!. Amb la paraula de Carles Barba, Teresa Cano i Enric Morist.
El manifest apunta 10 principals causes:
1. Prioritat en la lluita contra la pobresa i l'exclusió social en el context de crisi
2. Desplegament amb recursos i eficàcia del nou sistema de serveis socials
3. El compromís del Pla Estratègic del Tercer Sector
4. Accent en la col.laboració entre les administracions i el tercer sector. Som espai públic
5. Mesures excepcionals de crisi en el Pla de Suport al Tercer Sector Social
6. La reforma del sistema de gestió del 0,7% de l'IRPF
7. Compromís de millora en la qualitat i la transparència
8. El reconeixement i l'impuls del voluntariat i la dignificació professional dels treballadors
9. El tercer sector com a agent social
10. Crida al treball compartit amb els altres sectors i la ciutadania.
Com s'ha dit avui, el reconeixement del tercer sector ha anat creixent i és necessari: com a agent de servei públic, com a interlocutor, com actor, com a creador de dinamisme, ocupació i riquesa.
Segurament cal aprofundir més en les relacions entre les administracions i el sector, perquè sigui una relació de més de concertació i més complicitat , des del paper de cadascú i amb la independència de cadascú. El tercer sector crec que aporta alguns valors afegits: neix de la ciutadania compromesa (amb tota la fortalesa dels conceptes), la proximitat local i territorial (aquelles petites entitats que fan tanta feina als barris i pobles com ha dit la Teresa), les bones pràctiques, la vocació de servei públic des de la mateixa societat.
D'acord amb la reflexió d'en Carles, "la societat civil organitzada no ho fa perquè les administracions no cumpleixin, és perquè els ciutadans volen organitzar-se per unes motivacions o causes", És una qüestió de corresponsabilitat.
Evidentment hem parlat de la crisi i com afecta als sectors més vulnerables. En aquesta situació encara més és necessària la xarxa social. I he afegit al llarg de la meva intervenció que afrontar la crisi requereix d'objectius i estratègies compartides (poders públics, ciutadania compromesa) en l'atenció als sectors més vulnerables, però també i especialment per una nova economia. Ho explico, la competitivitat necessita, també i especialment, inversió en capital humà, bons nivells de benestar i una societat activa i dinàmica. El resultat del 2n congrés del Tercer Sector és una prova d'aquesta societat activa. També per ser més competitius i garantir progrés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada