Avui s'ha conegut que el premi d'arquitectura contemporània Mies Van der Rohe, premi europeu, ha estat per a l'Opera i Ballet Nacional de Noruega, a Oslo. Aquesta foto la vaig fer una tarda de tardor intentant recollir els jocs de miralls de la gran capsa de cristall que s'eleva sobre un gran pla inclinat que s'aboca al fiord.És un edifici emblemàtic contemporani de la ciutat, defensat com a espai per a la regeneració del teixit urbà. Trobo que és així, magnífic. I com des de l'arquitectura es transmet un cert moviment i per tant provocació, en aquest cas, jugant amb els diferents colors que es reflexen als cristalls al llarg del dia, i la baixada suau del passeig que mor a les aigües. Tot i que també trobo que l'immens espai blanc, com la neu per un país acostumat a la neu, necessitaria quelcom més per ser un espai públic per aturar-se i provocar també trobaments, potser des d'una visió mediterrània, ho reconec.
Renovacions urbanes amb edificis de firma, serveixen per situar les ciutats en els mapes. I n'hi ha molts de mapes. L'encert està en l'equilibri entre edificis i espais singulars i l'apropiació per part de la ciutadania com a espais públics i propis.
Sobre un fiordo, el premio Mies
2 comentaris:
Consol,tens tota la raó. Per això hem organitzat a Roses un seminari per explorar les tècniques i les causes de perquè unes ciutatas surten al mapes i altres no.
Jo de tu no m'ho perdria...
Molt, molt interessant. Em reservo agenda!
Publica un comentari a l'entrada