
És un edifici emblemàtic contemporani de la ciutat, defensat com a espai per a la regeneració del teixit urbà. Trobo que és així, magnífic. I com des de l'arquitectura es transmet un cert moviment i per tant provocació, en aquest cas, jugant amb els diferents colors que es reflexen als cristalls al llarg del dia, i la baixada suau del passeig que mor a les aigües. Tot i que també trobo que l'immens espai blanc, com la neu per un país acostumat a la neu, necessitaria quelcom més per ser un espai públic per aturar-se i provocar també trobaments, potser des d'una visió mediterrània, ho reconec.
Renovacions urbanes amb edificis de firma, serveixen per situar les ciutats en els mapes. I n'hi ha molts de mapes. L'encert està en l'equilibri entre edificis i espais singulars i l'apropiació per part de la ciutadania com a espais públics i propis.
Sobre un fiordo, el premio Mies
2 comentaris:
Consol,tens tota la raó. Per això hem organitzat a Roses un seminari per explorar les tècniques i les causes de perquè unes ciutatas surten al mapes i altres no.
Jo de tu no m'ho perdria...
Molt, molt interessant. Em reservo agenda!
Publica un comentari a l'entrada