La dansa. Henri MatisseDivendres al vespre vaig tenir l'ocasió de trobar-me amb un bon grup de veïns i veïnes de Cerdanyola a l'espai que el PSC de Mataró tenim en aquest barri.
La política no ha de tenir mandra de sortir a peu de carrer. Forma part de la comunicació, en un doble sentit. El trasllat de l'acció de govern i parlamentària, i l'escolta de les inquietuds. És un exercici recíproc. I la comunicació, sincera, franca, empàtica, la necessitem per guanyar confiances en la política.
La política no només és acció, també són paraules que raonen el perquè de l'acció. És necessari elaborar i compartir el discurs, per compartir complicitats. Un discurs des de la proximitat, ni populista ni políticament correcte en excés. El populista perquè exagera els problemes però no els soluciona perquè d'això s'alimenta, el políticament correcte en excés perquè es fa ininteligible. La gent vol sentir parlar de les coses sense complexos.
No és fàcil per això, trobar la mida justa del llenguatge. Com tampoc ho és discernir entre el que és i el que és percep. Però cal tenir en compte la percepció, perquè en definitiva és el que la gent viu i expressa.
Tornant a l'acte de divendres, en Remigi Herrero es va encarregar de fer la trobada acollidora, com sempre, amb les seves flors. Varem parlar de finançament, d'aigua, dels reptes del barri, dels joves, d'immigració,.. i la gent té molt sentit comú. Més del que alguns polítics es pensen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada