Translate

dimecres, 28 de maig de 2008

Mostar

Estimada Lola,

Divendres passat es va celebrar la Nit de la Solidaritat com cada any. Ja t'havia explicat alguna vegada que és una trobada del món de la cooperació de Mataró i de passar comptes dels projectes realitzats per la ciutat l'any anterior. El convidat aquesta vegada ha estat Jovan Divjak. Es va presentar també el video "Els ponts de Mostar", realitzats per uns joves de Mataró que varen participar en l'intercanvi de l'estiu de 1996 (1).

Em vaig acomodar al seient i vaig recordar.

A l'hivern de 1996 vaig visitar Sarajevo i Mostar amb una delegació de Barcelona encapçalada per Pasqual Maragall alcalde. Recordaràs les relacions i agermanament entre les dues ciutats durant la guerra i especialment durant el setge de Sarajevo.

Varem viatjar des de Split a Sarajevo en automòbil perquè l'aeroport encara era tancat. La carretera pujava amb revolts i a troços faltava carretera. Als marges, cases desfetes i buidor, i lluny a les muntanyes de tant en tant apareixia algun poble amb el seu minaret entre la verdor i les clapes de neu.

No cal que t'expliqui l'impacte que em va produir tot plegat. Tan a prop, tan a Europa, tan irracional, tan sagnant, ... Europa, on eres? .
Ni un llibre a la biblioteca de Sarajevo, només runa. La vergonya dels contenidors a modo de túnel per on passava la gent en l'avinguda dels francotiradors. Els forats a les parets per la metralla i els obusos i les finestres amb vidres trencats o sense. El pont sense pont de Mostar i la bellesa trencada d'una ciutat. De la ciutat encara sortien persones, la majoria serbis, en camions cap a no sé quin destí,... Europa, on eres?.

Varem anar als inicis dels treballs de l'Ambaixada de Democràcia Local i visitar altres projectes i entitats. Una gran idea i compromesa de l'alcalde de Barcelona.
I recordo el sopar entre amics amb Pasqual Maragall i Tarik Kuposovic, alcalde de Sarajevo en aquell moment, com a protagonistes. Recordo que vaig tenir la sensació de viure la història.

Ens vam conéixer aleshores amb Albert Solé, que treballava com a cooperant a la ciutat de Mostar, i varem començar a treballar junts en projectes de cooperació a Mostar des de Mataró. Volíem reconstruir ponts. Optimistes? ingenus?... Ponts no de pedra, que és més fàcil, sinó de relacions trencades, especialment amb joves. Segurament va servir, segur que sí, per la gent que desitjava i desitja canviar la situació de trencament que va provocar la guerra.

Han passat anys i el pont de Mostar s'ha reconstruit, i els joves continuen amb els seus salts espectaculars sobre el riu Neretva, però no ha servit per reunir la ciutat del tot, com deia l'altra nit Jovan Divjak, defensant també l'educació i la democràcia com a pilars de reconstrucció i de pau. Quantes generacions han de passar per reconstruir els altres ponts?.

Tinc ganes de tornar.
Una abraçada.

(1). Els ponts de Mostar. Un documental de Jordi Aliberas, Joan Salicrú, Ariadna Vázquez i Edin Kapic.

3 comentaris:

Glòria ha dit...

Preciós Consol, i pensar que fins divendres passat jo estava en la inòpia... No m'extranya gens ni mica que tinguis records i vulguis tornar, una experiència així no s'oblida mai.
Es construiran algun dia "els altres ponts"?
Un petó per a tu i un altre per a la Lola.
Ens veiem aquesta tarda.
Un petó i bona nit.

Consol Prados Martínez ha dit...

Gràcies Glòria,
Sobre els pont, suposo que cal tenir esperança i confiança en la gent que ho pot fer possible.

Lola Pineda ha dit...

La solidaridad es la base del ser humano, sin ella nos convertimos en seres sin alma. Recuerdas nuetras andanzas de los 15 años luchando por una Sudamerica libre del imperialismo aplastante? Ahora resurge una semilla de rebeldia en paises como Honduras, Bolivia... No dejemos que nuestros hermanos de cualquier pais, con o sin fronteras sufra por falta de ayuda amiga. Sarajevo fue una bella colaboracion, ellos necesitaban un puente, nosotros sus miradas agradecidas
Lola Pineda