Translate

diumenge, 11 de maig de 2008

L'equitat i la justícia reclamen un nou finançament

Amb claretat i contundència argumenta el President Montilla la necessitat del nou finançament. I amb serenitat i pedagogia, que també són necessàries. I perquè el necessita ara Catalunya, i no d'aquí a dos anys. Si algú encara necessita d'explicacions, pot llegir i rellegir l'article publicat ahir pel diari El Pais.

El desenvolupament social i econòmic d'Espanya en bona mesura ha estat atribuït al seu model de descentralització, que ha fet, entre altres coses, anivellar els territoris en bé de la equitat territorial i social. Però com tot en la vida, cal revisar el model i superar situacions d'inequitat que es donen en aquest moment. El nou finançament precisament necessita de més justícia i més equitat, i és un reclam, també, des dels nostres valors socialistes, per tant, que esperaríem compartir amb els companys socialistes de les diferents comunitats autonòmes. No s'entén l'actitud d'alguns dirigents socialistes en aquest sentit. No renunciem al diàleg. Fugim i denunciem aquesta visió negativa de Catalunya perquè demagògicament és egoísta. Necessitem nous esforços per fer una idea de Catalunya més amable, perqùe ho és de solidària i oberta. El PSC també som catalans. I els catalans ens han donat la confiança en les darreres eleccions, crec modestament, perquè fem dues coses: representar i defensar millor els interessos de Catalunya, i influir en la política espanyola des del nostre projecte federal.

La falta de transparència alimenta sens dubte la confrontació i porta a falsos dilemes, com de fals és que per superar la situació econòmica actual el finançament " no toca". La situació econòmica l'hem d'afrontar des de totes les administracions, o és que la Generalitat no és Estat? o és que l'incentiu econòmic, la inversió en infraestructures o polítiques públiques no les ha de fer també i sobretot el govern autonòmic?, o és que els serveis públics que atenen a molta més gent ara no és prioritari?.

Quines són les raons que reclamen el nou finançament, a més de cumplir amb l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que seria la primera raó. Els nivells d'anivellament actuals representen un fre, perquè castiga qui més esforç fiscal fa, es produeixen considerables diferències un cop realitzat l'anivellament. Les Comunitats Autònomes són també Estat i el nostre model no és només de descentralització administrativa, també és política, fiscal i financerament responsable. Les CCAA necessiten més responsabilitat en els seus ingressos i bona part de les competències transferides veuen augmentar la despesa i per tant necessiten de més pressupost, com és el cas d'educació i sanitat. Encara s'utilitzen les dades de població de 1999, quan la realitat ha variat considerablement, en el cas de Catalunya s'ha produit un increment de població del 14,9%, i sumem el 22.64% de la immigració a Espanya.

La nostra proposta continua responent a l'equitat i la justícia. Que ningú tingui cap dubte. Perquè continuem defensant que una part dels nostres impostos siguin per la solidaritat amb la resta de comunitats autònomes. Però això sí, el finançament ha de revertir per afrontar les necessitats reals en els serveis de benestar i d'infraestructures d'acord amb les noves realitats. És per això que la nostra proposta defensa que l'evolució dels recursos de les CCAA s'adequï a l'evolució de les seves necessitats de despesa, i que les variables siguin la de població (percentatge immigració inclosa) i els costos diferencials (nivell de preus). Això suposa més suficiència financera, incrementar els percentatges de participació en el rendiment de tributs estatals (IRPF, IVA i impostos especials). Incrementar la capacitat normativa sobre els impostos estatals en els que es participa, i més paper i gestió en els tributs, a través de l'Agència Tributària de Catalunya. I necessitem més transparència, quina part dels recursos totals de les CCAA és objecte d'anivellament?.

Té raó el president Montilla del risc de més desconfiança cap a la política si no som capaços de resoldre aquest problema. Perquè ja no és una qüestió només de defensa de l'autogovern, és en defensa de les necessitats que viuen cada dia els ciutadans i ciutadanes i les seves demandes. I això tothom ho entén i ho defensa.