Dimecres passat, 30 de maig, vaig assistir a la conferència de Leonardo Boff a l'església del Pi. Una nau plena de gent. Vaig agrair la invitació de l'amic Toni Comin. Buscar estones de pau, i l'escolta d'altres paraules és bo per l'ànima. Sortíem del ple del parlament i varem arribar una mica tard. Però a temps de captar algunes de les invitacions de Leonardo Boff. I a temps de saludar-nos i riure amb el seu sentit de l'humor.Apunto algunes de les propostes que va pronunciar, per recuperar el sentit més humà del que som. Del que som i en comunió amb la mare terra. Boff reivindica una necessària trobada amb l'ecologia.
Recuperar la capacitat de sentir, de no restar passius. Recuperar la capacitat de cuidar, el que s'estima es cuida, el que es cuida preval. Recuperar la capacitat de la compassió, de passió i de posar-se en l'altre. Recuperar la capacitat de la solidaritat, com a ésser socials, el que ens ha de fer pronfundament humans. Actuar amb responsabilitat col.lectiva, com esglaons que som de la comunitat de vida. El nostre món no pot ser un valle de lágrimas, millor la muntanya de les benaurances. La espiritualitat com la capacitat que tenim de transcendència, de vida, de deu, com la capacitat de connectar amb la energia bona i que hi és en els éssers vius.
Leonardo Boff és un dels fundadors de la teologia de l'alliberament. Una teologia dels pobres que neix de la necessitat d'esperança a l'Amèrica Llatina oprimida. D'esperança i de consciència en la lluita per la dignitat i contra la pobresa i l'explotació.
Perseguit per l'església de Ratzinger, l'església de Benet XVI, la de Rouco que ara vol tancar la parroquia roja de Vallecas.
Però la caritat també i sobretot ha de ser prendre consciència i denunciar la injustícia.
4 comentaris:
Un post estupendo Consol, m'hauria agradat ser.hi.
Molts, practicants habituals de religió, sols practiquen la caritat amb ells mateixos, ni que soc atea i ho saps, aixó no està "reñido" amb practicar la mateixa.
Un petonet.
T'he llançat un repte en forma de meme aquí i aquí
Et va encantar, oi? Ja es veu. Apunta que has de tornar a reviure aquest moment i llavors recorda que hi ha pendent "un sopar mujercitas".
Despues de un largo silencio vuelvo a tener ADSL y por tanto conexion al mundo exterior.
Hace dos semanas tuve la ocasion de conocer al defensor del pueblo de Andalucia Jose Chamizo, puedo asegurar que nunca conocí a tipo tan singular, comprometido, espiritual y social como èl.
Ejemplo de compromiso con los necesitados de justicia en cualquier ambito, de amor al projimo, de iglesia de la que me gusta; la comprometida con los necesitados y metiendose dia a dia en la INJUSTICIA SOCIAL.
La espiritualidad sin ganas de cambiar este mundo es como una noche sin luna.
Lola pineda
Publica un comentari a l'entrada