Translate

dimecres, 18 d’abril del 2007

Tarda a l'escola


El canvi es comença a notar. La voluntat del Govern per l'educació, ja des del President Maragall, és un fet que comença a ser palpable. Percebem les coses quan les podem tocar. Un Pacte Nacional per l'Educació aprovat, increments importants en inversions en les escoles, més mestres,... Titulars que la gent els fa seus quan veuen l'escola nova, quan s'implanta la sisena hora en l'escola pública, quan aquest any sí tindrà plaça a l'escola bressol,...

Són els fets i no les paraules. Fets que acabaran guanyant la confiança en les paraules donades. Perquè la desconfiança de la gent cap a la política és una qüestió de sobredosis de paraules mal utilitzades, i a vegades fora de to.

Ahir a la tarda vaig poder visitar amb l'alcalde Joan Antoni Baron i el president de la Generalitat, José Montilla, diferents projectes educatius de Mataró. Algunes notes sobre aquesta tarda a l'escola:

1. Mataró sempre ha demostrat la seva sensibilitat i aposta per l'educació. I quan dic Mataró em referixo com a ciutat: l'ajuntament, els mestres, els pares i mares,... S'han teixit complicitats per una educació pública de qualitat, que tot i encara amb feina per fer, podem ensenyar com a patrimoni de la ciutat.

2. Si fa uns anys es tancaven aules, ara es necessiten més escoles. Però aquesta necessitat es veia venir fa alguns anys, quan es va començar a produir un accelerat creixement de la població, i els que governaven aleshores a la Generalitat no van estar prou atents, sí per concertar escoles privades des de la doble moral, però no per dignificar l'escola pública com l'escola de tots. Gràcies a la bona planificació urbanística municipal, hem pogut disposar terrenys perquè la Generalitat faci les escoles. I les està fent. La nova escola Anxaneta, l'escola Antonio Machado de nova creació, l'escola bressol Elna, (aquestes dues ja fetes) les properes de Montserrat Solà a Cal Collut, Maria Mercè Marçal a Figuera Major o Marta Mata. Més i bons equipaments per l'educació, i en definitiva per la ciutat sense cap dubte.

3. Aquests nous equipaments són oportunitats per a nous projectes. I em consta que és així. És un cert revulsiu per plantejar projectes educatius de qualitat, d'acord als nostres temps i a les necessitats dels nostres infants. Recuperar el perquè pedagògic de cada cosa. Amb la voluntat de fer una bona inversió en el present i futur d'aquests ciutadans com a ciutadans i ciutadanes amb plenitud.

4. Oportunitat també per una més estreta relació entre la comunitat educativa: pares i mares, mestres i infants, i més enllà amb l'entorn més proper. Ahir mateix en la visita a Antonio Machado parlàvem amb els pares i mares que ha estat tot un repte crear els serveis de cero. I aquests moments són oportunitats per configurar models educatius de comú acord i des de la implicació dels professionals i de les famílies. Els infants i tothom surt guanyant en un clima de participació i confiança.

5. El Govern fa efectiu el que els socialistes sempre hem dit: educació, educació i educació. Són més escoles i més mestres. Però més enllà de les xifres, hi ha contingut pedagògic i hi ha objectius, el principal: perseguir l'excel.lència del sistema d'educació perquè és la millor inversió com a país.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Podem dir que el ERC i, ara, el PSC van passar de les paraules buides als fets. No hi ha cap dubte.

Tot i això, augmenten els concerts amb una privatització innecessària del Sistema Educatiu afavorint les escoles elitistes. També hi ha mancances de personal. S'ha aplicat la Sisena Hora i, s'espera ampliar el seu abast, sense el consens del sindicat majoritari, la USTEC, i d'una forma un xic precipitada.

Moltes instal·lacions escolars arreu de Catalunya són insuficients. Hi ha molt camí per recòrrer i cal fer-ho plegats i, sobretot, amb el consens de tota la Comunitat Educativa, en especial, dels Mestres i Professors.

No podem seguir fent política educativa de despatx.

Consol Prados Martínez ha dit...

Hola Jose,
La feina per fer és molta, sobretot perquè faltava recursos, inversió, planificació,... però sobretot projecte i pacte del que volem que sigui el nostre sistema educatiu. El Pacte Nacional per l'educació és un bon pacte i llàstima que USTEC no si sumés des del primer moment. I serà una bona llei la d'educació. I necessària com necessari és la estabilitat en el sistema educatiu, al costat de la innovació i la voluntat de buscar la qualitat i l'éxit.
I estem d'acord que ha de ser des de la implicació de tota la comunitat.