Translate

dijous, 15 de març de 2007

Estimada Lola

Suposo que ja saps que avui s'ha aprovat al Congrés la Llei d'Igualtat i segur que estaràs amb mi que és un gran pas cap a la igualtat, que vol dir un gran pas cap a la justícia. Ens podem felicitar!!.

Fa dies que vull fer-te arribar una altra reflexió, i avui també és un bon dia per fer-ho. En aquest camí de presència femenina moltes dones han posat nom i rostre. Però moltes més han contribuït a que nosaltres ara estiguem on som, tot i que encara necessitem més lleis i més justícia social.
Dones, les nostres mares, que han treballat fort, a casa amb els fills, a fora de casa, o com molts casos de dones de ciutats com Mataró, amb la màquina de cosir a casa per poder arribar a fi de mes. Des de l'economia submergida que ha negat salaris i condicions laborals dignes. I que ara provoca la negació també d'una pensió digna.

La generació de les nostres mares ens ha transmés l'esperit de l'esforç, la importància de la preparació per poder tenir més oportunitats que elles no van poder tenir.
En molts casos també són dones arrencades dels seus pobles per la falta de feina i expectatives. Arrencades perquè no eren elles les que decidien. Dones que van construir una nova família amb nous valors de progrés social sense ni tan sols saber plantejar-ho així. I que van construir també nous barris i noves relacions i maneres de fer.
No han estat noms i rostres del feminisme, però sí noms i rostres que des de l'anonimat han fet possible un canvi més que generacional. No hem avançat una generació, hem avançat molt més.

Sovint la màquina de cosir ha fet possible els estudis a la universitat. I s'ha barrejat l'orgull pels fills amb l'atordiment dels canvis dels mateixos fills. Ara són àvies que cuiden els infants de les dones que treballen. I han estat filles que han cuidat en la malaltia i en la vellesa a una altra generació potser encara més atordida.

Una generació sacrificada, cuidadora, treballadora, forta però que ara es troba amb les forces mermades. No han tingut oportunitat de fer gaires plantejaments raonats, però sí han contribuït a canviar les coses. Les nostres coses al menys.

Suposo que tu li pots posar noms i rostres. Vaya nuestra gratitud por ellas. No lo olvidemos.

7 comentaris:

Glòria ha dit...

Consol, segur que la Lola es posarà molt contenta de rebre aquestes notícies que li dónes!
Un petó.

Pilar Ventura Py ha dit...

Benvolguda Consol, digues-li a la Lola, que a la llista de dones sense nom, doni nom a la meva àvia Mercedes González Gutiérrez, nascuda a Cuba i a l'altre meva àvia Antonia Doménech Selga, teixidora de pana, i a ma mare Pilar Py González, que després de treballar en una fábrica, va treballar sempre a casa cossint, tirant endevant 5 fills i els avis en un pis de 60 metros al Poble Nou. Totes les dones generació darrera generació, estaran orgulloses dels canvis que estem fent, per elles i sobre tot per les dones de les generacions venideres. S'acaba el patriarcat, coneça l'era dels éssers Humans, sense discriminacions.Un petó per tu i un per la Lola.

Pilar

http://pilarventurapy.blogspot.com/

Quiteria Guirao ha dit...

L'homenatge que has fet a les nostres mares és entranyable. Moltes vegades, quan érem més joves, ens havíem dit que el nostre compromís social era possible perquè teníem al costat les nostres mares.
L'element amb més càrrega política del teu escrit és que s'ha negat el salari i les condicions laborals dignes i per tant unes pensions dignes a aquesta generació de dones.
Avui s'ha presentat el reportatge Teixint Mataró. Una ciutat que no la podríem explicar sense el treball de les nostres àvies i mares treballadores del tèxtil.
Una abraçada.

Encarni Prados ha dit...

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Maria-Mercè Marçal

Consol Prados Martínez ha dit...

Gloria, Pilar, Quiteria, Encarni,
Gràcies per posar noms a la nostra història comú. Teixint la ciutat.

Pi ha dit...

Nuestras madres, y en mi caso mi hermana que casi es como una madre para mi, son esa generacion que busco un mundo mejor para sus hijos y no dudaron en hacerlo en mundos inospitos para ella.
Yo, como encarni tambien alzo mi voz en tres consignas: Viva la mujer trabajadora! Viva la mezcla de culturas! Viva la diversidad.

Consol Prados Martínez ha dit...

Hola Pi, o Lola,
este post es el que más comentarios tiene de momento. Supongo porque compartimos una generación que hemos visto a nuestras madres, y en tu caso tu hermana, entregadas a cambiar las cosas para el bien de sus hijos i sus hijas, sin grandes planteamientos, pero sí como avance social y mejora, y sobretodo por amor. Y me gusta y es verdad lo que dices "en mundos inóspitos" y creo que en diversos sentidos.
Cuidate mucho.