Translate

dimarts, 27 de febrer de 2007

Què li passa a la catenaria

Els usuaris habituals de RENFE no sabem on s'amaga aquesta senyora que ens fa arribar tard a la feina. Ens agradaria tenir el gust de trobar-la per dir-li quatre coses.

És lògica la indignació dels que habitualment agafen el tren. Tenim dèficits en transport públic que arrosseguem i que ara peten. Potser la gent no és conscient de la manca d'inversió durant els anys de govern del PP amb el suport de CIU. Com en altres polítiques de retall de pressupost i inversió és ara quan veiem les conseqüències. Quedo parada quan aquests mateixos que tenien la responsabilitat anteriorment quan tocava, denuncien i culpabilitzen l'actual govern de tots els mals. Potser olviden que les infraestructures s'han de cuidar i s'han d'invertir. I segurament no ha estat una de les seves principals prioritats el transport públic.

Perquè el transport públic és també política social i model de mobilitat. Quins objectius persegueix el transport públic: servei als ciutadans principalment als treballadors i treballadores, estudiants i la gent gran que són els usuaris majoritaris; comunicar i connectar els pobles i els territoris; una mobilitat sostenible. El transport públic també està més lligat a la ciutat compacta vers la ciutat difusa que aposta i necessita majoritàriament el transport privat.

És cert que darrerament, al menys al Maresme, s'han incrementat els trens i s'han ampliat els serveis. Però patim la falta d'inversió continuada en els anys i que s'ajunta a les obres del tren d'alta velocitat. Tot plegat està ocasionant masses problemes. El govern s'ha excusat i s'ha de reconèixer el compromís del govern de l'estat per invertir el necessari en rodalies per resoldre aquesta situació tan poc sostenible.

Si volem potenciar l'ús del transport públic hem de poder gaudir d'un servei seriós i de qualitat. El govern ho té clar i ara li toca recuperar el temps perdut pels anteriors governs.