Divendres passat, vaig anar a tancar la campanya a Pineda de Mar. Era una festa major. La gent compartint la taula, (més de 1000 persones), la música, els nens corrent entre la gent, els que treballen perquè tot surti bé,... i molt d'entusiasme i molta festa. I la crida a la participació i al vot socialista, evident. I la festa no era només festa, també ganes de canvi i mirada positiva en un equip que treballa bé i molt, i que lidera Xavier Amor. Amb un programa solvent i potent que s'ha sapigut explicar i sobretot transmetre. I amb capacitat de sumar sensibilitats. I tot això va arribar a les urnes. I Xavier Amor és alcalde amb majoria absoluta!! Felicitats i a governar, que segur que ho fareu molt bé.
Divendres passat, vaig anar a tancar la campanya a Pineda de Mar. Era una festa major. La gent compartint la taula, (més de 1000 persones), la música, els nens corrent entre la gent, els que treballen perquè tot surti bé,... i molt d'entusiasme i molta festa. I la crida a la participació i al vot socialista, evident. I la festa no era només festa, també ganes de canvi i mirada positiva en un equip que treballa bé i molt, i que lidera Xavier Amor. Amb un programa solvent i potent que s'ha sapigut explicar i sobretot transmetre. I amb capacitat de sumar sensibilitats. I tot això va arribar a les urnes. I Xavier Amor és alcalde amb majoria absoluta!! Felicitats i a governar, que segur que ho fareu molt bé.
FELICITATS per a TOTS i TOTES i especialment per en JOAN ANTONI, perquè s'ho mereix i ens ho mereixem. Com va dir el mateix alcalde, a governar i a governar bé, pels que ens han votat, pels que no ens han votat, pels que no han anat a votar. I no tinc cap dubte que serà així. Ens hem fet confiança i cal continuar generant CONFIANCES. I tampoc tinc cap dubte que serà així.
FELICITATS per a TOTS i TOTES i especialment per en JOAN ANTONI, perquè s'ho mereix i ens ho mereixem. Com va dir el mateix alcalde, a governar i a governar bé, pels que ens han votat, pels que no ens han votat, pels que no han anat a votar. I no tinc cap dubte que serà així. Ens hem fet confiança i cal continuar generant CONFIANCES. I tampoc tinc cap dubte que serà així.
Aquesta tarda hem tancat la campanya. Molt intens des de fa mesos. Avui mateix he passat per Canet, Mataró, Santa Susanna i Pineda de Mar. Molta feina tots aquests dies de molts companys i companyes.
Amb en Joan Antoni ens varem conéixer a l'any 1995 quan tots dos varem participar a la candidatura de les eleccions d'aleshores, juntament amb Fermi Machado, com a independents i cridats per l'alcalde Mas. El temps passa ràpid, ja fa 12 anys que estem en aquests afers. I què he de dir, per mi és el millor. Sempre hem treballat molt bé perquè ens entenem quan parlem i compartim els mateixos valors.
No repetiré tot el que en aquests dies ens ha explicat, segur que es troba en el seu mateix bloc i en altres de la cibercampanya. Només diré que té la ciutat al cap com ningú, i crec que també al cor, com ningú. No repetiré tota la feina feta, que és molta, que també es pot consultar al seu bloc, o a altres, i a la web del PSC de Mataró,... Només diré que cal només passejar, o portar algú de fora que quedarà meravellat de la ciutat.
Quins adjectius? entregat, entusiasta, sensible, honest, proper, treballador, líder, mestre, tossut, ... compassiu que ve de compredre l'altre, i apassionat de passió que li posa a tot.
Amb la seva capacitat d'emocionar-se, que també es necessari i ens fa humans. I amb la seva capacitat de donar un cop de geni i també cal.
Perquè governar és comprendre, i prendre decisions per transformar a fi de bé.
Aquesta tarda hem tancat la campanya. Molt intens des de fa mesos. Avui mateix he passat per Canet, Mataró, Santa Susanna i Pineda de Mar. Molta feina tots aquests dies de molts companys i companyes.
Amb en Joan Antoni ens varem conéixer a l'any 1995 quan tots dos varem participar a la candidatura de les eleccions d'aleshores, juntament amb Fermi Machado, com a independents i cridats per l'alcalde Mas. El temps passa ràpid, ja fa 12 anys que estem en aquests afers. I què he de dir, per mi és el millor. Sempre hem treballat molt bé perquè ens entenem quan parlem i compartim els mateixos valors.
No repetiré tot el que en aquests dies ens ha explicat, segur que es troba en el seu mateix bloc i en altres de la cibercampanya. Només diré que té la ciutat al cap com ningú, i crec que també al cor, com ningú. No repetiré tota la feina feta, que és molta, que també es pot consultar al seu bloc, o a altres, i a la web del PSC de Mataró,... Només diré que cal només passejar, o portar algú de fora que quedarà meravellat de la ciutat.
Quins adjectius? entregat, entusiasta, sensible, honest, proper, treballador, líder, mestre, tossut, ... compassiu que ve de compredre l'altre, i apassionat de passió que li posa a tot.
Amb la seva capacitat d'emocionar-se, que també es necessari i ens fa humans. I amb la seva capacitat de donar un cop de geni i també cal.
Perquè governar és comprendre, i prendre decisions per transformar a fi de bé.
De tornada del mitin. Aquestes trobades que és una injecció d'ànims i de sentir-te que formes part d'una família gran. Salutacions moltes a molta gent, i els millors desitjos a tants companys i companyes pel diumenge. Aquest examen democràtic en el que el valor d'un vot té tanta força.
Clarito el President Montilla: "els que aspiren a governar aquest país no poden ser uns irresponsables, ni en campanya" en referència al debat intencionat i partidista de la seguretat. CIU no pot demanar més policia i al mateix temps treure-li la autoritat. I la única manera de frenar la crispació de la dreta, tant del PP com d'una CIU enmascarada, és votar socialista. I la manera de continuar treballant per Catalunya des del progrés dels municipis. I tenim respostes, bones respostes. He vist un President confiat en la força dels seus alcaldes.
Aclamat el President Zapatero: els de la crispació no poden tirar per terra tanta feina en bé de la convivència per la batalla del poder. Hem de dir prou i la manera de fer-ho és en les urnes. La crida al fatalisme no soluciona els problemes, els crea. Avenços socials i de drets de ciutadania per fer un país más decente, más libre, más justo.
Contundent i convincent l'Alcalde Hereu: "els nous reptes i complexitats de la ciutat necessiten de governs solvents, i la coherència i la solvència l'aportem els socialistes". Cal prendre decisions. Ens ha parlat de Barcelona i la seva gent, i els seus projectes,... i sobretot de l'ànima que porta a treballar per una ciutat. Perquè sigui cohesionada, competitiva, amable, de tothom,... des de la mirada lluny i la resposta a prop. No només el que ha dit, sinó amb la convicció que ho ha dit. M'ha agradat la crida als que encara avui dubten. La força d'un vot, la necessària força del vot. I brindar l'oportunitat per tornar a creure en la política.
Vaig conéixer en Jordi Hereu l'estiu passat. Negociant amb ell com a regidor del tema i jo com a secretària d'immigració de la Generalitat, un conveni per polítiques d'acollida i de reforç dels serveis públics. Per cert, el primer en aquesta matèria entre l'ajuntament de Barcelona i la Generalitat. Idees molt clares i compartides i un molt bon saber fer. Des d'aleshores i ja com a alcalde l'he anat seguint i m'agraden les seves idees, la seva convicció i l'emoció que posa en la política. Ets un referent, Jordi.
En aquesta campanya pel que fa a Barcelona, vaig assistir també al mitin al barri de Gràcia, convidada pels amics d'aquesta vil.la tan especial. Avui l'amic Guillem Espriu, que forma part de la candidatura, m'ho ha recordat. Bon equip Guillem, molt bona estrena, ... i un sopar molt agradable el d'aquella nit.
Com sempre l'ambient entregat. M'ha arribat les paraules de la companya Victoria, de Mataró: "niña, ya estoy mayor y hoy vengo a despedirme". Incondicional, simpatiquíssima i militantíssima. Ens hem respost amb una forta abraçada.
Darrera meu, a la pista, moltes senyores que no han parat un moment i s'ho han passat molt bé. I ho deixo per un altre dia, per què hi ha tantes dones al PSC?
De tornada del mitin. Aquestes trobades que és una injecció d'ànims i de sentir-te que formes part d'una família gran. Salutacions moltes a molta gent, i els millors desitjos a tants companys i companyes pel diumenge. Aquest examen democràtic en el que el valor d'un vot té tanta força.
Clarito el President Montilla: "els que aspiren a governar aquest país no poden ser uns irresponsables, ni en campanya" en referència al debat intencionat i partidista de la seguretat. CIU no pot demanar més policia i al mateix temps treure-li la autoritat. I la única manera de frenar la crispació de la dreta, tant del PP com d'una CIU enmascarada, és votar socialista. I la manera de continuar treballant per Catalunya des del progrés dels municipis. I tenim respostes, bones respostes. He vist un President confiat en la força dels seus alcaldes.
Aclamat el President Zapatero: els de la crispació no poden tirar per terra tanta feina en bé de la convivència per la batalla del poder. Hem de dir prou i la manera de fer-ho és en les urnes. La crida al fatalisme no soluciona els problemes, els crea. Avenços socials i de drets de ciutadania per fer un país más decente, más libre, más justo.
Contundent i convincent l'Alcalde Hereu: "els nous reptes i complexitats de la ciutat necessiten de governs solvents, i la coherència i la solvència l'aportem els socialistes". Cal prendre decisions. Ens ha parlat de Barcelona i la seva gent, i els seus projectes,... i sobretot de l'ànima que porta a treballar per una ciutat. Perquè sigui cohesionada, competitiva, amable, de tothom,... des de la mirada lluny i la resposta a prop. No només el que ha dit, sinó amb la convicció que ho ha dit. M'ha agradat la crida als que encara avui dubten. La força d'un vot, la necessària força del vot. I brindar l'oportunitat per tornar a creure en la política.
Vaig conéixer en Jordi Hereu l'estiu passat. Negociant amb ell com a regidor del tema i jo com a secretària d'immigració de la Generalitat, un conveni per polítiques d'acollida i de reforç dels serveis públics. Per cert, el primer en aquesta matèria entre l'ajuntament de Barcelona i la Generalitat. Idees molt clares i compartides i un molt bon saber fer. Des d'aleshores i ja com a alcalde l'he anat seguint i m'agraden les seves idees, la seva convicció i l'emoció que posa en la política. Ets un referent, Jordi.
En aquesta campanya pel que fa a Barcelona, vaig assistir també al mitin al barri de Gràcia, convidada pels amics d'aquesta vil.la tan especial. Avui l'amic Guillem Espriu, que forma part de la candidatura, m'ho ha recordat. Bon equip Guillem, molt bona estrena, ... i un sopar molt agradable el d'aquella nit.
Com sempre l'ambient entregat. M'ha arribat les paraules de la companya Victoria, de Mataró: "niña, ya estoy mayor y hoy vengo a despedirme". Incondicional, simpatiquíssima i militantíssima. Ens hem respost amb una forta abraçada.
Darrera meu, a la pista, moltes senyores que no han parat un moment i s'ho han passat molt bé. I ho deixo per un altre dia, per què hi ha tantes dones al PSC?
Cada vegada que aznar agafa un micro sube el pan, o potser suben los votos socialistas o dels que es cansen de tanta tonteria... que ja estaria bé, com a mínim per frenar l'arrogancia i la mentida que ens porta a un carreró tan lleig.
Queda clar que a la dreta i aquesta dreta més rancia, no li interessa que la gent voti, que s'interessi per la política com a cosa de tots, i ho fan provocant el cansament de tanta gent que per sort és tan normal. I ho fan des de la baralla i a aquestes alçades des de la més absoluta estupidesa.
No és el desgast al govern, és el desgast de la democràcia (gravíssim). Ja no són insults al govern i les institucions, (gravíssim) sinó a milions de gent que creu en altres opcions que no són les seves. I això només té un nom.
La gent no es tonta i comencem a estar molt farts.
Cada vegada que aznar agafa un micro sube el pan, o potser suben los votos socialistas o dels que es cansen de tanta tonteria... que ja estaria bé, com a mínim per frenar l'arrogancia i la mentida que ens porta a un carreró tan lleig.
Queda clar que a la dreta i aquesta dreta més rancia, no li interessa que la gent voti, que s'interessi per la política com a cosa de tots, i ho fan provocant el cansament de tanta gent que per sort és tan normal. I ho fan des de la baralla i a aquestes alçades des de la més absoluta estupidesa.
No és el desgast al govern, és el desgast de la democràcia (gravíssim). Ja no són insults al govern i les institucions, (gravíssim) sinó a milions de gent que creu en altres opcions que no són les seves. I això només té un nom.
La gent no es tonta i comencem a estar molt farts.
La vida i les relacions està a l'espai públic. Aquest espai que és de tothom. Un espai públic digne i de qualitat ens dóna més seguretat, més confiança i més autoestima del lloc on vivim. Responsabilitat de l'acció de govern i responsabilitat dels ciutadans i ciutadanes. I l'espai té diferents usos i diferents moments al llarg del dia. I des del civisme tots hi caben.
La vida i les relacions està a l'espai públic. Aquest espai que és de tothom. Un espai públic digne i de qualitat ens dóna més seguretat, més confiança i més autoestima del lloc on vivim. Responsabilitat de l'acció de govern i responsabilitat dels ciutadans i ciutadanes. I l'espai té diferents usos i diferents moments al llarg del dia. I des del civisme tots hi caben.
Fa quatre anys, també en campanya electoral de les municipals, vivia intensament per un bon resultat a Mataró i amb el neguit de l'espera. Ara, no només Mataró que és evident, també amb els altres companys i companyes dels pobles del Maresme. I això ho he d'agrair als meus companys i a la meva tasca com a diputada. Entre altres coses, conéixer amb més profunditat la comarca i especialment la gent. Una gent que es deixa la pell perquè hi creu en el que fa. I ho puc assegurar perquè soc testimoni.
Se'm fa difícil intentar resumir tots els actes que hem realitzat en aquests dies. A tots els municipis de la comarca. I no només aquests dies de campanya, portem mesos treballant. En les candidatures i en els programes i propostes per als nostres pobles.
Diumenge la gent trobarà a cada taula electoral de la nostra comarca la nostra proposta socialista. La nostra candidatura. A totes les taules. Totes.
A cada poble els socialistes han treballat de valent. Presentem els millors programes perquè són des de la experiència municipalista del nostre projecte polític, i des del coneixement del poble i els interessos del poble. I també des de la il.lusió i la valentia per aquells i aquelles que prenen aquest compromís de dedicar el seu temps i les seves forces al que és col.lectiu. No em cansaré de reivindicar la bona voluntat i humanitat i els valors que hi ha darrera d'aquest compromís.
Poden semblar frases fetes i massa dites, però sincerament crec que és així.
Cada municipi del Maresme té el seu projecte i el seu equip socialista.
I ens uneix: la voluntat per fer uns pobles cohesionats que donarà un territori cohesionat; l'aposta pel creixement sostenible amb tota la càrrega i la decisió que això representa amb l'accés a l'habitatge digne i les millores en la mobilitat i la comunicació; l'atenció a les persones i el suport a les famílies en l'educació dels fills, en la concialiació de la vida laboral i familiar, en l'atenció a les persones amb dependència; la necessitat d'una economia competitiva i adaptada a les noves formes i demandes, començant per la preparació dels mateixos treballadors i les treballadores; la seguretat i la qualitat dels espais públics; la necessària coordinació i cooperació amb totes les administracions per tirar endavant els projectes de cada poble; la cooperació entre els mateixos municipis del Maresme en els grans temes que ens ocupen i necessiten de decions com la mobilitat i el creixement; i la voluntat de fer d'aquest tros de terra un lloc idoni per treballar i per viure.
Des de la feina que hem fet i proposem continuar fent en cada municipi, com a suma, i amb projectes comuns, volem ser allà on es prenen les decisions i tenir un pes propi en la regió metropolitana.
A totes les taules del Maresme, a totes, darrera la nostra papereta de vot, hi ha tota la càrrega de molta gent que participa en la política com a servei, i tota la càrrega dels nostres compromisos per la millora dels nostres pobles. Res més que això.
Fa quatre anys, també en campanya electoral de les municipals, vivia intensament per un bon resultat a Mataró i amb el neguit de l'espera. Ara, no només Mataró que és evident, també amb els altres companys i companyes dels pobles del Maresme. I això ho he d'agrair als meus companys i a la meva tasca com a diputada. Entre altres coses, conéixer amb més profunditat la comarca i especialment la gent. Una gent que es deixa la pell perquè hi creu en el que fa. I ho puc assegurar perquè soc testimoni.
Se'm fa difícil intentar resumir tots els actes que hem realitzat en aquests dies. A tots els municipis de la comarca. I no només aquests dies de campanya, portem mesos treballant. En les candidatures i en els programes i propostes per als nostres pobles.
Diumenge la gent trobarà a cada taula electoral de la nostra comarca la nostra proposta socialista. La nostra candidatura. A totes les taules. Totes.
A cada poble els socialistes han treballat de valent. Presentem els millors programes perquè són des de la experiència municipalista del nostre projecte polític, i des del coneixement del poble i els interessos del poble. I també des de la il.lusió i la valentia per aquells i aquelles que prenen aquest compromís de dedicar el seu temps i les seves forces al que és col.lectiu. No em cansaré de reivindicar la bona voluntat i humanitat i els valors que hi ha darrera d'aquest compromís.
Poden semblar frases fetes i massa dites, però sincerament crec que és així.
Cada municipi del Maresme té el seu projecte i el seu equip socialista.
I ens uneix: la voluntat per fer uns pobles cohesionats que donarà un territori cohesionat; l'aposta pel creixement sostenible amb tota la càrrega i la decisió que això representa amb l'accés a l'habitatge digne i les millores en la mobilitat i la comunicació; l'atenció a les persones i el suport a les famílies en l'educació dels fills, en la concialiació de la vida laboral i familiar, en l'atenció a les persones amb dependència; la necessitat d'una economia competitiva i adaptada a les noves formes i demandes, començant per la preparació dels mateixos treballadors i les treballadores; la seguretat i la qualitat dels espais públics; la necessària coordinació i cooperació amb totes les administracions per tirar endavant els projectes de cada poble; la cooperació entre els mateixos municipis del Maresme en els grans temes que ens ocupen i necessiten de decions com la mobilitat i el creixement; i la voluntat de fer d'aquest tros de terra un lloc idoni per treballar i per viure.
Des de la feina que hem fet i proposem continuar fent en cada municipi, com a suma, i amb projectes comuns, volem ser allà on es prenen les decisions i tenir un pes propi en la regió metropolitana.
A totes les taules del Maresme, a totes, darrera la nostra papereta de vot, hi ha tota la càrrega de molta gent que participa en la política com a servei, i tota la càrrega dels nostres compromisos per la millora dels nostres pobles. Res més que això.
Molt desesperats deuen estar a CIU quan han entrat en campanya amb l'amenaça de la immigració. No plantegen com afrontar aquesta qüestió com a fet estratègic per molts pobles i ciutats que ho és. Sí recorrent a la por i la fàcil demagogia d'indentificar immigració amb inseguretat.
Ho ha fet Artur Mas, crec que en un gest de la més pura demagogia de manual, a l'afirmar que Catalunya és el territori del reclutament de terroristes islamistes. Tots els partits, tots, l'han qüestionat. I a nivell local el candidat convergent Joan Mora, per cert, que ni viu a Mataró i que dubto hagi trepitjat els barris on ara aterra des de l'alarmisme. No és de rebut. No es pot afirmar coses que no estan contrastades, i no se li pot dir a la gent que el seu barri no té futur (especialment quan es viu lluny d'aquesta realitat i és fàcil parlar). Perquè la gent espera respostes i confiances, no ens confonem.
Si pretenen desgastar el govern, l'únic que desgasten és la convivència. Si pretenen treure rèdit electoral, l'únic que treuran serà el descrèdit cap a la política. CIU cau en les pràctiques sense escrúpols. I això és una falta greu. Quan s'arriba aquí és que estan molt necessitats d'arguments i projecte. Aquests missatges alarmistes no són polítiques resolutives, només persegueixen aflorar els temors per un grapat de vots. I això és una falta greu a la convivència.
És que no podem parlar d'immigració? i tant que sí, és necessari perquè és una realitat, i s'ha de parlar i s'ha d'actuar. Però des de la veritat i amb les polítiques necessàries per afrontar aquest repte, i des de l'interès comú i no els interessos electoralistes. De la immigració és necessari que fem polítiques, i no política de la immigració. En bé de la cohesió.
Molt desesperats deuen estar a CIU quan han entrat en campanya amb l'amenaça de la immigració. No plantegen com afrontar aquesta qüestió com a fet estratègic per molts pobles i ciutats que ho és. Sí recorrent a la por i la fàcil demagogia d'indentificar immigració amb inseguretat.
Ho ha fet Artur Mas, crec que en un gest de la més pura demagogia de manual, a l'afirmar que Catalunya és el territori del reclutament de terroristes islamistes. Tots els partits, tots, l'han qüestionat. I a nivell local el candidat convergent Joan Mora, per cert, que ni viu a Mataró i que dubto hagi trepitjat els barris on ara aterra des de l'alarmisme. No és de rebut. No es pot afirmar coses que no estan contrastades, i no se li pot dir a la gent que el seu barri no té futur (especialment quan es viu lluny d'aquesta realitat i és fàcil parlar). Perquè la gent espera respostes i confiances, no ens confonem.
Si pretenen desgastar el govern, l'únic que desgasten és la convivència. Si pretenen treure rèdit electoral, l'únic que treuran serà el descrèdit cap a la política. CIU cau en les pràctiques sense escrúpols. I això és una falta greu. Quan s'arriba aquí és que estan molt necessitats d'arguments i projecte. Aquests missatges alarmistes no són polítiques resolutives, només persegueixen aflorar els temors per un grapat de vots. I això és una falta greu a la convivència.
És que no podem parlar d'immigració? i tant que sí, és necessari perquè és una realitat, i s'ha de parlar i s'ha d'actuar. Però des de la veritat i amb les polítiques necessàries per afrontar aquest repte, i des de l'interès comú i no els interessos electoralistes. De la immigració és necessari que fem polítiques, i no política de la immigració. En bé de la cohesió.
Tot i que fa dies de les eleccions franceses, algunes reflexions que no em puc estalviar d'apuntar. Reflexions potser també per treure lliçons.
Durant tota la campanya s'ha venut que França votava un canvi. No sé ben bé si com a expressió conscient de la ciutadania, o com a expressió raonada dels analistes polítics i mediàtics. Últimament crec que sovint s'arriba a confondre una cosa amb l'altra. Però en qualsevol cas és cert que la mobilització expressada en la alta participació en les dues voltes i l'interès al llarg de la campanya és signe que els ciutadans no s'han quedat impassibles i han demanat amb el seu vot quelcom més. Canvi en qualsevol cas pel que fa a una nova generació política, a la necessitat de fer un gir a l'ensopiment, als nous reptes que té la societat i que sovint són viscuts com a amenaces,...
Sarkozy significa el canvi desitjat? Davant les pors, es busca algú amb imatge de més autoritat? fins a on ha incorporat el fet de picar l'ullet a la dreta de Le Pen? quin ordre és el que demana la gent? Amb més temps faré un altre escrit sobre l'autoritat. Per ara alguns apunts. Estic convençuda que els ciutadans i ciutadanes sí demanen autoritat. I que no és dolent si es gestiona bé. Cal entendre quina és l'autoritat que cal exercir per afrontar els reptes i les demandes de les nostres ciutats i societats. I s'ha d'exercir. No hi crec en una autoritat que s'expressa amb missatges simplistes però gens resolutius. En una pretesa autoritat que engrandeix els problemes però no els afronta de forma global. En una autoritat de l'exclusió i la repressió que és perillosa perquè a curt termini pot ser impactant, però que crea més inseguretat a la llarga. Sí en una autoritat que significa més presència de l'estat de dret i de l'estat de benestar. En l'autoritat que és lideratge i estratègia per afrontar de forma decidida les qüestions que ens preocupen i les podem viure com a amenaces o com a inseguretats. Aquesta autoritat també necessita de missatges, i reconec que tenim alguns dèficits de comunicació en aquest sentit, perquè és més complexa perquè és més integral, i que cal resoldre per fer-la entenedora.
Ségolène ha fet un bon resultat, potser hauria estat millor si hagués tingut més suport del Partit Socialista. Ara esperem que gestionin bé els milions de vots que han confiat. I continuo defensant que ha introduit una altra manera de fer. Però em provoca algunes reflexions més. Les propostes de l'esquerra arriben a les classes mitjanes actuals? sap expressar l'esquerra amb claretat aquesta seguretat i autoritat que els ciutadans demanen?, com reforçar l'estat de benestar en un equilibri entre el subsidi i les oportunitats i incentius de promoció social.
I una tercera reflexió al voltant dels disturbis que van succeir en alguns barris després dels resultats. Molts joves que han votat en aquestes eleccions, per tant, ciutadans francesos, aspiren i esperen que la seva ciutadania sigui reconeguda de ple dret. Sarkozy, ara ja com a president de França, ha de canviar el seu concepte respecte a aquests ciutadans. És insostenible barris amb més del 50% d'atur, especialment població vinguda de la immigració, i segones i terceres generacions. És insostenible a nivell individual, però és insostenible també com a societat. És una veritable fractura social que es paga car. I per tant, un dels grans reptes. Però no només a França, a tota Europa, i també a casa nostra si no som capaços de posar els mecanismes adequats. I el temps corre sovint més depresa que les respostes.
Tot i que fa dies de les eleccions franceses, algunes reflexions que no em puc estalviar d'apuntar. Reflexions potser també per treure lliçons.
Durant tota la campanya s'ha venut que França votava un canvi. No sé ben bé si com a expressió conscient de la ciutadania, o com a expressió raonada dels analistes polítics i mediàtics. Últimament crec que sovint s'arriba a confondre una cosa amb l'altra. Però en qualsevol cas és cert que la mobilització expressada en la alta participació en les dues voltes i l'interès al llarg de la campanya és signe que els ciutadans no s'han quedat impassibles i han demanat amb el seu vot quelcom més. Canvi en qualsevol cas pel que fa a una nova generació política, a la necessitat de fer un gir a l'ensopiment, als nous reptes que té la societat i que sovint són viscuts com a amenaces,...
Sarkozy significa el canvi desitjat? Davant les pors, es busca algú amb imatge de més autoritat? fins a on ha incorporat el fet de picar l'ullet a la dreta de Le Pen? quin ordre és el que demana la gent? Amb més temps faré un altre escrit sobre l'autoritat. Per ara alguns apunts. Estic convençuda que els ciutadans i ciutadanes sí demanen autoritat. I que no és dolent si es gestiona bé. Cal entendre quina és l'autoritat que cal exercir per afrontar els reptes i les demandes de les nostres ciutats i societats. I s'ha d'exercir. No hi crec en una autoritat que s'expressa amb missatges simplistes però gens resolutius. En una pretesa autoritat que engrandeix els problemes però no els afronta de forma global. En una autoritat de l'exclusió i la repressió que és perillosa perquè a curt termini pot ser impactant, però que crea més inseguretat a la llarga. Sí en una autoritat que significa més presència de l'estat de dret i de l'estat de benestar. En l'autoritat que és lideratge i estratègia per afrontar de forma decidida les qüestions que ens preocupen i les podem viure com a amenaces o com a inseguretats. Aquesta autoritat també necessita de missatges, i reconec que tenim alguns dèficits de comunicació en aquest sentit, perquè és més complexa perquè és més integral, i que cal resoldre per fer-la entenedora.
Ségolène ha fet un bon resultat, potser hauria estat millor si hagués tingut més suport del Partit Socialista. Ara esperem que gestionin bé els milions de vots que han confiat. I continuo defensant que ha introduit una altra manera de fer. Però em provoca algunes reflexions més. Les propostes de l'esquerra arriben a les classes mitjanes actuals? sap expressar l'esquerra amb claretat aquesta seguretat i autoritat que els ciutadans demanen?, com reforçar l'estat de benestar en un equilibri entre el subsidi i les oportunitats i incentius de promoció social.
I una tercera reflexió al voltant dels disturbis que van succeir en alguns barris després dels resultats. Molts joves que han votat en aquestes eleccions, per tant, ciutadans francesos, aspiren i esperen que la seva ciutadania sigui reconeguda de ple dret. Sarkozy, ara ja com a president de França, ha de canviar el seu concepte respecte a aquests ciutadans. És insostenible barris amb més del 50% d'atur, especialment població vinguda de la immigració, i segones i terceres generacions. És insostenible a nivell individual, però és insostenible també com a societat. És una veritable fractura social que es paga car. I per tant, un dels grans reptes. Però no només a França, a tota Europa, i també a casa nostra si no som capaços de posar els mecanismes adequats. I el temps corre sovint més depresa que les respostes.
El Maresme ha crescut considerablement en els darrers anys, sense una planificació urbanística sostenible que els socialistes del Maresme sempre havíem reclamat. El que ha provocat un consum exagerat de sòl, models difusos contra la sostenibilitat, una disgregació dels nuclis urbans, més necessitat de mobilitat, i un colapse dels serveis públics que es veuen afectats per un increment de població. Aquest increment es deu a població que s'ha desplaçat cap a la nostra comarca i al creixement accelerat també de la immigració, bàsicament.
Les prioritats que els pressupostos de la Generalitat en inversió al Maresme des del 2004 responen a aquesta situació. Volen resoldre aquests dèficits en serveis de benestar, bàsicament ens serveis de salut i en equipaments educatius com a primeres necessitats.
El gran increment en les inversions al Maresme va ser al 2005 respecte als anteriors, que va augmentar més del 100%, al 2006 s'ha mantingut, i per aquest any 2007 l'increment creix un 20,34%, concretament el pressupost es situa en 77.519.101 €. Estem parlant de pressupostos d'inversions, d'obres per dir-ho d'alguna manera entenedora, sense tenir en compte el pressupost corrent, que és la despesa dels serveis i altres equipaments ja en funcionament, o subvencions o convenis de col.laboració...
Dels pressupostos del 2007 destacar algunes prioritats: 1. La major part de les inversions, igual que en els darrers tres anys, són per equipaments escolars, amb unes 11 actuacions en tota la comarca, entre millores, nous centres,... 2. A continuació les inversions en serveis de salut. De fet el Departament de Salut té disposa d'una planificació fins el 2010 al Maresme per cobrir les necessitats que tenim. 3. L'habitatge també entre dins les inversions a la comarca, amb actuacions a unes tres municipis, alguns com Mataró feia uns 20 anys que el Govern de la Generalitat no hi invertia. 4. La mobilitat continua sent un repte. Ja en parlarem. Però només apuntar la millora en algunes carreteres, l'inici de la sortida nord de la C32 a Mataró aquest any, i un apunt més que ens afecta a tothom (vull dir administracions, formacions polítiques i societat civil) que haurem de prendre decisions. 5. La millora en el cicle de l'aigua amb inversió en la xarxa Ter que ha de millorar l'abastament del Maresme.
Al Maresme necessitem per tant, inversió per recuperar qualitat en l'atenció a les persones (especialment educatiu i sanitari), inversió en la millora de la mobilitat, en més vivenda digna i accessible, ... i també instruments per situar-nos com a protagonistes en el motor que suposa la regió metropolitana i Barcelona com a centre, i eines de cohesió i sostenibilitat urbanística i de mobilitat (rodalies de RENFE una gran assisgnatura pendent).
Els pressupostos d'enguany continuen creixent, continua augmentant el nivell d'inversió i ho celebrem. Al costat d'aquestes oportunitats de creixement, hem d'aprofitar per prendre les decisions oportunes pel que fa a planificació, economia competitiva, mobilitat i connexió.
El Maresme ha crescut considerablement en els darrers anys, sense una planificació urbanística sostenible que els socialistes del Maresme sempre havíem reclamat. El que ha provocat un consum exagerat de sòl, models difusos contra la sostenibilitat, una disgregació dels nuclis urbans, més necessitat de mobilitat, i un colapse dels serveis públics que es veuen afectats per un increment de població. Aquest increment es deu a població que s'ha desplaçat cap a la nostra comarca i al creixement accelerat també de la immigració, bàsicament.
Les prioritats que els pressupostos de la Generalitat en inversió al Maresme des del 2004 responen a aquesta situació. Volen resoldre aquests dèficits en serveis de benestar, bàsicament ens serveis de salut i en equipaments educatius com a primeres necessitats.
El gran increment en les inversions al Maresme va ser al 2005 respecte als anteriors, que va augmentar més del 100%, al 2006 s'ha mantingut, i per aquest any 2007 l'increment creix un 20,34%, concretament el pressupost es situa en 77.519.101 €. Estem parlant de pressupostos d'inversions, d'obres per dir-ho d'alguna manera entenedora, sense tenir en compte el pressupost corrent, que és la despesa dels serveis i altres equipaments ja en funcionament, o subvencions o convenis de col.laboració...
Dels pressupostos del 2007 destacar algunes prioritats: 1. La major part de les inversions, igual que en els darrers tres anys, són per equipaments escolars, amb unes 11 actuacions en tota la comarca, entre millores, nous centres,... 2. A continuació les inversions en serveis de salut. De fet el Departament de Salut té disposa d'una planificació fins el 2010 al Maresme per cobrir les necessitats que tenim. 3. L'habitatge també entre dins les inversions a la comarca, amb actuacions a unes tres municipis, alguns com Mataró feia uns 20 anys que el Govern de la Generalitat no hi invertia. 4. La mobilitat continua sent un repte. Ja en parlarem. Però només apuntar la millora en algunes carreteres, l'inici de la sortida nord de la C32 a Mataró aquest any, i un apunt més que ens afecta a tothom (vull dir administracions, formacions polítiques i societat civil) que haurem de prendre decisions. 5. La millora en el cicle de l'aigua amb inversió en la xarxa Ter que ha de millorar l'abastament del Maresme.
Al Maresme necessitem per tant, inversió per recuperar qualitat en l'atenció a les persones (especialment educatiu i sanitari), inversió en la millora de la mobilitat, en més vivenda digna i accessible, ... i també instruments per situar-nos com a protagonistes en el motor que suposa la regió metropolitana i Barcelona com a centre, i eines de cohesió i sostenibilitat urbanística i de mobilitat (rodalies de RENFE una gran assisgnatura pendent).
Els pressupostos d'enguany continuen creixent, continua augmentant el nivell d'inversió i ho celebrem. Al costat d'aquestes oportunitats de creixement, hem d'aprofitar per prendre les decisions oportunes pel que fa a planificació, economia competitiva, mobilitat i connexió.
Ahir dimecres varem debatre al Ple del Parlament els pressupostos de la Generalitat per al 2007. Aquests pressupostos ja varen ser presentats fa dies pel mateix conseller Castells públicament i vam tenir ocasió de conéixer també no només les principals línees d'actuació a nivell general, sinó també el nivell d'inversió a la comarca del Maresme.
El pressupost assoleix la xifra de 32.218,6 milions d'euros, el que representa un 8,5% més que l'any passat. Els principals eixos:
1. Són uns pressupostos al servei de les necessitats que tenim en aquests moments com a país, que és atendre les persones des de les polítiques socials i la seguretat: més mestres, metges i mossos. Si hem augmentat tan considerablement en població necessitem més serveis i per tant, més professionals per fer-hi front. Prioritat per tant per les polítiques socials.
Per cert, sorprenent la crítica de l'oposició que acusa de no fer política social, algunes dades: les polítiques socials (salut, protecció social i dependència, educació i polítiques de seguretat) representen el 54% de la inversió total. Primera prioritat.
2. Millora de la competitivitat de l'economia. Impuls pel progrés, la recerca, la innovació. Les infraestructures, les polítiques d'habitatge i actuacions urbanes (aquestes amb 615,8M€, 56%més). Segona prioritat.
3. Suport als governs locals. Com a administració de proximitat, com a governs de Catalunya que també ho són i com a espais idonis on respondre les necessitats, això sí, amb recursos. Increments al voltant del 20% en les transferències, subvencions i convenis amb el món local. Tercera prioritat.
Per gastar bé s'ha de gestionar millor: mantenir el nivell d'inversió, rigor en la gestió dels recursos públics amb reducció del dèficit (en la bona gestió des del 2004). Els pressupostos no augmenten els impostos, una altra qüestió que l'oposició sense dades correctes ha volgut vendre. No només no augmenten, sinó que contemplen dues importants millores fiscals, en els impost d'actes jurídics per menors de 32 anys que constitueixin una hipoteca (mig punt menys) i reducció també en les sol.licituds d'avals que realitzin les petites i mitjanes empreses i autònoms.
Crec que són uns pressupostos per tant, i les xifres així ho demostren, que aposta per les polítiques socials de forma clara, malgrat alguns no volguin acceptar-ho. Precisament alguns, CIU, que es van queixar en el debat parlamentari sobre la falta de previsió del Govern, no va tenir present en absolut el creixement demogràfic que ha experimentat Catalunya, ni els canvis socials com l'envelliment, la diversitat de famílies,... Els mateixos recursos durant els últims governs de CIU amb un creixement demogràfic tan accelerat, al final va provocar repartir les misèries: serveis colapsats, desprestigi dels serveis públics, i ciutadans que queden exclosos de les prestacions. Aquesta és la herència i per això des del 2003 ha estat una continua prioritat resoldre aquest fet. Més mestres, més metges, més mossos. I més política d'habitatge i actuacions de qualitat urbana. Que és política social.
Perquè la cohesió del país ens la juguem en els nostres barris. I perquè si volem ser un país fort i competitiu, el progrés ha d'arribar a tothom. Una economia que ha de ser competitiva i per tant, que ha de comptar amb la formació competent dels mateixos treballadors i ciutadans en general. El pacte per la internacionalització i la competitivitat de l'economia és un bon instrument. La combinació necessària de creixement econòmic i de progrés per a tothom.
Ahir dimecres varem debatre al Ple del Parlament els pressupostos de la Generalitat per al 2007. Aquests pressupostos ja varen ser presentats fa dies pel mateix conseller Castells públicament i vam tenir ocasió de conéixer també no només les principals línees d'actuació a nivell general, sinó també el nivell d'inversió a la comarca del Maresme.
El pressupost assoleix la xifra de 32.218,6 milions d'euros, el que representa un 8,5% més que l'any passat. Els principals eixos:
1. Són uns pressupostos al servei de les necessitats que tenim en aquests moments com a país, que és atendre les persones des de les polítiques socials i la seguretat: més mestres, metges i mossos. Si hem augmentat tan considerablement en població necessitem més serveis i per tant, més professionals per fer-hi front. Prioritat per tant per les polítiques socials.
Per cert, sorprenent la crítica de l'oposició que acusa de no fer política social, algunes dades: les polítiques socials (salut, protecció social i dependència, educació i polítiques de seguretat) representen el 54% de la inversió total. Primera prioritat.
2. Millora de la competitivitat de l'economia. Impuls pel progrés, la recerca, la innovació. Les infraestructures, les polítiques d'habitatge i actuacions urbanes (aquestes amb 615,8M€, 56%més). Segona prioritat.
3. Suport als governs locals. Com a administració de proximitat, com a governs de Catalunya que també ho són i com a espais idonis on respondre les necessitats, això sí, amb recursos. Increments al voltant del 20% en les transferències, subvencions i convenis amb el món local. Tercera prioritat.
Per gastar bé s'ha de gestionar millor: mantenir el nivell d'inversió, rigor en la gestió dels recursos públics amb reducció del dèficit (en la bona gestió des del 2004). Els pressupostos no augmenten els impostos, una altra qüestió que l'oposició sense dades correctes ha volgut vendre. No només no augmenten, sinó que contemplen dues importants millores fiscals, en els impost d'actes jurídics per menors de 32 anys que constitueixin una hipoteca (mig punt menys) i reducció també en les sol.licituds d'avals que realitzin les petites i mitjanes empreses i autònoms.
Crec que són uns pressupostos per tant, i les xifres així ho demostren, que aposta per les polítiques socials de forma clara, malgrat alguns no volguin acceptar-ho. Precisament alguns, CIU, que es van queixar en el debat parlamentari sobre la falta de previsió del Govern, no va tenir present en absolut el creixement demogràfic que ha experimentat Catalunya, ni els canvis socials com l'envelliment, la diversitat de famílies,... Els mateixos recursos durant els últims governs de CIU amb un creixement demogràfic tan accelerat, al final va provocar repartir les misèries: serveis colapsats, desprestigi dels serveis públics, i ciutadans que queden exclosos de les prestacions. Aquesta és la herència i per això des del 2003 ha estat una continua prioritat resoldre aquest fet. Més mestres, més metges, més mossos. I més política d'habitatge i actuacions de qualitat urbana. Que és política social.
Perquè la cohesió del país ens la juguem en els nostres barris. I perquè si volem ser un país fort i competitiu, el progrés ha d'arribar a tothom. Una economia que ha de ser competitiva i per tant, que ha de comptar amb la formació competent dels mateixos treballadors i ciutadans en general. El pacte per la internacionalització i la competitivitat de l'economia és un bon instrument. La combinació necessària de creixement econòmic i de progrés per a tothom.
Fa més d'una setmana que no he pogut escriure al blog, no per ganes i temes interessants, sí per falta de temps.
Avui no em puc estar d'afegir el fantàstic meeting de Ségolène l'1 de maig i algunes notes més. Sense poder entrar en gaires anàlisis politòlegs, però sí com a impressions, que a la fi és el que a la gent la mou a decantar-se per un o altre candidat.
En aquests dies he llegit alguns articles i alguns comentaris (també d'alguns amics, homes per cert) sobre si realment Sarkozy i Segolene representen o no dos models diferents. Si Ségolène realment ofereix una alternativa amb idees i projectes novedosos i clars. I jo crec que sí, que hi ha diferència de model i projecte, però sobretot hi ha diferència d'estil, de plantejaments, de forma d'entendre i afrontar els grans temes, i d'adreçar-se i crear empaties.
Per l'interès que ha despertat aquesta campanya, m'atreveria a dir que de la política ja no s'espera només un decàleg de promeses, potser la gent està cansada de promeses i busca o vol escoltar quelcom més. Des d'una certa ignorància potser, aquestes eleccions han estat un començament d'estirament o de desperezarse. Les eleccions franceses del 2002, el no a la constitució europea que entenc va ser més en clau interna que europea, el factor dels joves immigrants que va posar en alerta els principis d'integració des dels valors republicans, la desconfiança en el futur, entre altres, ... ha anat creant un cert pesimisme o ensopiment a França, que aquesta campanya ha estat capaç de donar-li una mica la volta pel que es va comprovar en la participació de la primera volta i en la intesitat de la campanya per la segona. Segurament aquest factor es deu a tots dos candidats, bons comunicadors. I a la búsqueda de respostes a les crisis i aspiracions que té la gent. Però m'atreveixo a apostar que l'estil de frescura de Ségolène ha significat un revulsiu al que molts s'han pogut agafar, a diferència del que va passar al 2002.
No es tracta de renyar i recrear-se en els fatalismes, sí de crear optimismes. És també el talante que va provocar l'estil de Jose Luís Rodríguez Zapatero. I crear optimismes no és incompatible amb transmetre autoritat, crear optimismes no és signe de feblesa davant els grans reptes socials. Crear optimismes és afrontar aquests reptes des de la concreció que es necessita i des d'una visió que necessàriament ha d'anar més enllà i ha de projectar un futur diferent i ambiciós que és capaç de crear confiances.
Crec que tots dos candidats han sapigut arrossegar ciutadans i ciutadanes que han pogut identificar-se amb cadascú. Interessant la qüestió de crear aquesta identificació amb un projecte, amb un estil, o amb una manera d'entendre les coses que passen, encara que només sigui des de la percepció. I en aquest final fins diumenge la campanya és realment una confrontació d'identitats o maneres d'identificar-se. Sigui d'esquerra-dreta, d'estil, de maneres d'entendre el país, de sensacions,... Interessant la qüestió de amb què o amb qui ens identifiquem. I té molt a veure no només el que es diu en els missatges polítics, sinó com es diu i el que es transmet. També la política té les seves emocions i ha de tenir la seva ànima.
És cert que alguns s'identifiquen més aviat en contra de. I és el cas de la gran participació de les banlieues a favor de Ségolène, o en contra de Sarkozy, especialment després de la seva definició de chusma, la qual ha utilitzat democràtica i cívicament el seu dret al vot per definir-se. Igualment significatiu. I qüestió a tenir en compte, donat que aquests ciutadans i ciutadanes també vota, són francesos, i volen respostes també.
Bé, escric aquest post abans del debat entre tots dos candidats d'aquesta nit. Venia escoltant a la ràdio el gran interès, com si es tractés d'un partit de futbol. La comparativa també té la seva gràcia i diu molt, donaria per un altre escrit.
Per la proximitat geogràfica, o per les ganes de buscar respostes al que ha de moure la política actual, l'interès ha estat considerable. Diumenge per això, els francesos decidiran.
Fa més d'una setmana que no he pogut escriure al blog, no per ganes i temes interessants, sí per falta de temps.
Avui no em puc estar d'afegir el fantàstic meeting de Ségolène l'1 de maig i algunes notes més. Sense poder entrar en gaires anàlisis politòlegs, però sí com a impressions, que a la fi és el que a la gent la mou a decantar-se per un o altre candidat.
En aquests dies he llegit alguns articles i alguns comentaris (també d'alguns amics, homes per cert) sobre si realment Sarkozy i Segolene representen o no dos models diferents. Si Ségolène realment ofereix una alternativa amb idees i projectes novedosos i clars. I jo crec que sí, que hi ha diferència de model i projecte, però sobretot hi ha diferència d'estil, de plantejaments, de forma d'entendre i afrontar els grans temes, i d'adreçar-se i crear empaties.
Per l'interès que ha despertat aquesta campanya, m'atreveria a dir que de la política ja no s'espera només un decàleg de promeses, potser la gent està cansada de promeses i busca o vol escoltar quelcom més. Des d'una certa ignorància potser, aquestes eleccions han estat un començament d'estirament o de desperezarse. Les eleccions franceses del 2002, el no a la constitució europea que entenc va ser més en clau interna que europea, el factor dels joves immigrants que va posar en alerta els principis d'integració des dels valors republicans, la desconfiança en el futur, entre altres, ... ha anat creant un cert pesimisme o ensopiment a França, que aquesta campanya ha estat capaç de donar-li una mica la volta pel que es va comprovar en la participació de la primera volta i en la intesitat de la campanya per la segona. Segurament aquest factor es deu a tots dos candidats, bons comunicadors. I a la búsqueda de respostes a les crisis i aspiracions que té la gent. Però m'atreveixo a apostar que l'estil de frescura de Ségolène ha significat un revulsiu al que molts s'han pogut agafar, a diferència del que va passar al 2002.
No es tracta de renyar i recrear-se en els fatalismes, sí de crear optimismes. És també el talante que va provocar l'estil de Jose Luís Rodríguez Zapatero. I crear optimismes no és incompatible amb transmetre autoritat, crear optimismes no és signe de feblesa davant els grans reptes socials. Crear optimismes és afrontar aquests reptes des de la concreció que es necessita i des d'una visió que necessàriament ha d'anar més enllà i ha de projectar un futur diferent i ambiciós que és capaç de crear confiances.
Crec que tots dos candidats han sapigut arrossegar ciutadans i ciutadanes que han pogut identificar-se amb cadascú. Interessant la qüestió de crear aquesta identificació amb un projecte, amb un estil, o amb una manera d'entendre les coses que passen, encara que només sigui des de la percepció. I en aquest final fins diumenge la campanya és realment una confrontació d'identitats o maneres d'identificar-se. Sigui d'esquerra-dreta, d'estil, de maneres d'entendre el país, de sensacions,... Interessant la qüestió de amb què o amb qui ens identifiquem. I té molt a veure no només el que es diu en els missatges polítics, sinó com es diu i el que es transmet. També la política té les seves emocions i ha de tenir la seva ànima.
És cert que alguns s'identifiquen més aviat en contra de. I és el cas de la gran participació de les banlieues a favor de Ségolène, o en contra de Sarkozy, especialment després de la seva definició de chusma, la qual ha utilitzat democràtica i cívicament el seu dret al vot per definir-se. Igualment significatiu. I qüestió a tenir en compte, donat que aquests ciutadans i ciutadanes també vota, són francesos, i volen respostes també.
Bé, escric aquest post abans del debat entre tots dos candidats d'aquesta nit. Venia escoltant a la ràdio el gran interès, com si es tractés d'un partit de futbol. La comparativa també té la seva gràcia i diu molt, donaria per un altre escrit.
Per la proximitat geogràfica, o per les ganes de buscar respostes al que ha de moure la política actual, l'interès ha estat considerable. Diumenge per això, els francesos decidiran.
Divendres passat, vaig anar a tancar la campanya a Pineda de Mar. Era una festa major. La gent compartint la taula, (més de 1000 persones), la música, els nens corrent entre la gent, els que treballen perquè tot surti bé,... i molt d'entusiasme i molta festa. I la crida a la participació i al vot socialista, evident.
