Un debat prematur si és que era el debat del desplegament de l'Estatut. Un debat per la propaganda de CIU que no s'acaba d'acostumar a la oposició. Un debat per mesurar qui és més nacionalista en la pugna entre ERC i CIU que continuen arrossegant a la discusió identitària. Un debat que ens podíem haver estalviat en els termes que s'ha celebrat. Un debat que pot ser profitós en les resolucions que hem acordat per consens. Però en qualsevol cas, un debat que la gent no acaba d'entendre.
Prematur perquè respon més a l'oportunisme i interessos partidistes de CIU que als interessos col.lectius del país. Busquen en el desplegament de l'Estatut el que no saben fer en el seu paper d'oposició. Pretenen que el Govern resolgui en quatre mesos els problemes acumulats d'anys. Continuen confonent partit i país. I ja és hora que això canviï.
La pugna per l'espai nacionalista no ens pot arrossegar contínuament al soroll i el cansament. La estratègia de CIU durant 23 anys ha estat el victimisme i la búsqueda del dolent a Madrid. El nou Estatut ens situa en una altra posició: hem dit què som i què volem. I ara el Govern ha de desplegar totes les oportunitats que ens ofereix. I és cert que necessitarem negociació i que no és fàcil, però amb segons quines actituds com algunes que s'han vist en aquests dies, serà pitjor. Si alguns s'havien acostumat a viure del fatalisme i la épica, ara necessitem serenitat i diàleg. Ambició per resoldre els reptes que tenim, i respostes a les demandes dels ciutadans i a les seves incerteses. Unes incerteses que no es responen precisament amb més fatalisme.
Això vol dir també que hem de tenir molt clar on és l'adversari. I és una dreta nacionalista espanyola que juga a desgastar les institucions i les aspiracions dels ciutadans per aconseguir el poder. I són també les pors a que les coses es moguin i les pors a aquesta mateixa dreta que fa tan de soroll.
És el Govern qui ha de desplegar l'Estatut i ho fa. I ho demostra les resolucions que hem presentat i aprovat els grups parlamentaris que donem suport al govern. Amb celeritat, amb ambició i amb seriositat. I és cert que necessitem unitat d'acció, com la resolució aprovada avui pel traspàs de rodalies i la solució de l'aeroport del Prat, unitat d'acció que responguin als interessos dels ciutadans i no als interessos partidistes exclusivament.
Crec sincerament que hi ha cert cansament al carrer de debats pesimistes i de tanta retòrica. I si volem desplegar aquest Estatut és per tenir els instruments i els recursos necessaris per resoldre els problemes dels nostres municipis i dels ciutadans i ciutadanes. És per això que volem més autogovern, des d'un projecte federalista que volem compartir.
Perquè correm el risc que mentre parlem d'autodeterminació la gent necessiti més oportunitats i més certeses. I això és el que volem aportar: la justa mesura de les coses. Amb fermesa i amb convicció en la negociació vetllant per les nostres competències i aspiracions, però renunciant al victimisme i la crispació que no porta enlloc i aporta confusió entre la ciutadania.
Intervenció de Miquel Iceta
Resolucions aprovades en el Ple del Parlament
divendres, 30 de març del 2007
El debat del desplegament de l'Estatut
Un debat prematur si és que era el debat del desplegament de l'Estatut. Un debat per la propaganda de CIU que no s'acaba d'acostumar a la oposició. Un debat per mesurar qui és més nacionalista en la pugna entre ERC i CIU que continuen arrossegant a la discusió identitària. Un debat que ens podíem haver estalviat en els termes que s'ha celebrat. Un debat que pot ser profitós en les resolucions que hem acordat per consens. Però en qualsevol cas, un debat que la gent no acaba d'entendre.
Prematur perquè respon més a l'oportunisme i interessos partidistes de CIU que als interessos col.lectius del país. Busquen en el desplegament de l'Estatut el que no saben fer en el seu paper d'oposició. Pretenen que el Govern resolgui en quatre mesos els problemes acumulats d'anys. Continuen confonent partit i país. I ja és hora que això canviï.
La pugna per l'espai nacionalista no ens pot arrossegar contínuament al soroll i el cansament. La estratègia de CIU durant 23 anys ha estat el victimisme i la búsqueda del dolent a Madrid. El nou Estatut ens situa en una altra posició: hem dit què som i què volem. I ara el Govern ha de desplegar totes les oportunitats que ens ofereix. I és cert que necessitarem negociació i que no és fàcil, però amb segons quines actituds com algunes que s'han vist en aquests dies, serà pitjor. Si alguns s'havien acostumat a viure del fatalisme i la épica, ara necessitem serenitat i diàleg. Ambició per resoldre els reptes que tenim, i respostes a les demandes dels ciutadans i a les seves incerteses. Unes incerteses que no es responen precisament amb més fatalisme.
Això vol dir també que hem de tenir molt clar on és l'adversari. I és una dreta nacionalista espanyola que juga a desgastar les institucions i les aspiracions dels ciutadans per aconseguir el poder. I són també les pors a que les coses es moguin i les pors a aquesta mateixa dreta que fa tan de soroll.
És el Govern qui ha de desplegar l'Estatut i ho fa. I ho demostra les resolucions que hem presentat i aprovat els grups parlamentaris que donem suport al govern. Amb celeritat, amb ambició i amb seriositat. I és cert que necessitem unitat d'acció, com la resolució aprovada avui pel traspàs de rodalies i la solució de l'aeroport del Prat, unitat d'acció que responguin als interessos dels ciutadans i no als interessos partidistes exclusivament.
Crec sincerament que hi ha cert cansament al carrer de debats pesimistes i de tanta retòrica. I si volem desplegar aquest Estatut és per tenir els instruments i els recursos necessaris per resoldre els problemes dels nostres municipis i dels ciutadans i ciutadanes. És per això que volem més autogovern, des d'un projecte federalista que volem compartir.
Perquè correm el risc que mentre parlem d'autodeterminació la gent necessiti més oportunitats i més certeses. I això és el que volem aportar: la justa mesura de les coses. Amb fermesa i amb convicció en la negociació vetllant per les nostres competències i aspiracions, però renunciant al victimisme i la crispació que no porta enlloc i aporta confusió entre la ciutadania.
Intervenció de Miquel Iceta
Resolucions aprovades en el Ple del Parlament
Prematur perquè respon més a l'oportunisme i interessos partidistes de CIU que als interessos col.lectius del país. Busquen en el desplegament de l'Estatut el que no saben fer en el seu paper d'oposició. Pretenen que el Govern resolgui en quatre mesos els problemes acumulats d'anys. Continuen confonent partit i país. I ja és hora que això canviï.
La pugna per l'espai nacionalista no ens pot arrossegar contínuament al soroll i el cansament. La estratègia de CIU durant 23 anys ha estat el victimisme i la búsqueda del dolent a Madrid. El nou Estatut ens situa en una altra posició: hem dit què som i què volem. I ara el Govern ha de desplegar totes les oportunitats que ens ofereix. I és cert que necessitarem negociació i que no és fàcil, però amb segons quines actituds com algunes que s'han vist en aquests dies, serà pitjor. Si alguns s'havien acostumat a viure del fatalisme i la épica, ara necessitem serenitat i diàleg. Ambició per resoldre els reptes que tenim, i respostes a les demandes dels ciutadans i a les seves incerteses. Unes incerteses que no es responen precisament amb més fatalisme.
Això vol dir també que hem de tenir molt clar on és l'adversari. I és una dreta nacionalista espanyola que juga a desgastar les institucions i les aspiracions dels ciutadans per aconseguir el poder. I són també les pors a que les coses es moguin i les pors a aquesta mateixa dreta que fa tan de soroll.
És el Govern qui ha de desplegar l'Estatut i ho fa. I ho demostra les resolucions que hem presentat i aprovat els grups parlamentaris que donem suport al govern. Amb celeritat, amb ambició i amb seriositat. I és cert que necessitem unitat d'acció, com la resolució aprovada avui pel traspàs de rodalies i la solució de l'aeroport del Prat, unitat d'acció que responguin als interessos dels ciutadans i no als interessos partidistes exclusivament.
Crec sincerament que hi ha cert cansament al carrer de debats pesimistes i de tanta retòrica. I si volem desplegar aquest Estatut és per tenir els instruments i els recursos necessaris per resoldre els problemes dels nostres municipis i dels ciutadans i ciutadanes. És per això que volem més autogovern, des d'un projecte federalista que volem compartir.
Perquè correm el risc que mentre parlem d'autodeterminació la gent necessiti més oportunitats i més certeses. I això és el que volem aportar: la justa mesura de les coses. Amb fermesa i amb convicció en la negociació vetllant per les nostres competències i aspiracions, però renunciant al victimisme i la crispació que no porta enlloc i aporta confusió entre la ciutadania.
Intervenció de Miquel Iceta
Resolucions aprovades en el Ple del Parlament
dimarts, 20 de març del 2007
CRÓNICA DEL MARESME en un cap de setmana
Foto: Quico Melero1. PINEDA DE MAR AMB LA GENT GRAN.
Sempre que hem avançat en aquest país en polítiques socials ha estat amb governs socialistes, per molt que alguns volguin negar l'evidència: amb l'educació universal, amb la salut per a tohtom, amb el dret a una pensió, amb l'atenció a la dependència. Quatre moments crucials per al nostre Estat de Benestar.
Divendres passat vaig tenir l'ocasió de presentar la Llei de Dependència, com ja és coneguda, i la Llei de Serveis Socials de Catalunya davant unes 100 persones en un acte organitzat pel PSC de Pineda de Mar al Casal d'Avis de Poble Nou. L'acte el presidí Xavier Amor, el candidat socialista a la alcaldia. Més atenció social forma part del seu compromís i del seu projecte per Pineda.
La feblesa del nostre estat de benestar fa que siguin les famílies en solitari, i en particular les dones, les que es facin càrrec de la cura de les persones amb dependència. Aquesta demanda social forma part de la nostra agenda política. Aquestes lleis otorguen nous drets socials, i per tant, més serveis per les persones i les seves famílies, i de forma més universal.
2. MÉS SERVEIS DE SALAUT A MATARÓ.
La falta de previsió en equipaments i serveis de salut al Maresme per part dels governs de CIU, ha provocat una sobrecàrrega dels espais i dels professionals de salut, i som els usuaris de la sanitat pública els que paguem les conseqüències.
El govern de la Generalitat està posant remei. Una prova és la col.locació de la primera pedra del CAP de la Llàntia, dissabte passat amb la consellera Marina Geli i l'alcalde Joan Antoni Baron. Com va dir aquest, adéu a la "cuesta". El Pacte de ciutat signat la legislatura anterior entre l'ajuntament de Mataró i la Conselleria de Salut es diu 50 milions d'euros en millores i nous equipaments sanitaris: el CAP de la Llàntia, les reformes i ampliació dels CAPs de Ronda Prim, Cerdanyola i Cirera Molins, l'ampliació de l'Hospital, la llar Cabanelles,...
S'ha acabat el mirar als ajuntaments des de la malfiança. La cooperació entre Govern i ajuntaments dóna com a fruit aquestes obres que es comencen a visualitzar.
Més població necessita de més recursos. On eren les prioritats i l'atenció a les demandes de la població en els últims anys de governs de CIU? varen viure dels rédits i en la esterilitat.
3. LA FEINA BEN FETA A SANT ISCLE DE VALLALTA.
Dissabte 16 també la presentació d' Eduard Turon, alcalde i alcaldable socialista a Sant Iscle de Vallalta. Bon ambient, gent, tossuderia per la millora del poble, bona feina, i projectes de futur. Amb la sostenibilitat com a bandera. Visita a les obres del nou dispensari, i les obres del nou CEIP en marxa. Imparable.
4. AMB ELS PROFESSIONALS DE SALUT A TORDERA.
Amb la consellera Geli i el nostre candidat Josep Romaguera. Molta assistència i bon clima. Visita del CAP, també sobrecarregat per l'accelerat increment de població i la falta de previsió dels governs anterios. El nou CAP de Tordera serà una realitat ben aviat com va assegurar la consellera, que compta amb pressupost per aquest any. El govern municipal convergent ha fet els deures tard en la tramitació i cesió dels terrenys i ara no valen les falses excuses.
Un bon diàleg entre la consellera, en Josep Romaguera i els professionals: més coordinació entre l'atenció primària i els serveis especialistes, els canvis de la societat es percep en les consultes al metge, la necessitat d'un nou paper en la infermeria, la necessària coordinació entre els serveis de salut i els serveis d'atenció social,... La implicació de molts professionals és el que ha fet aguantar aquesta saturació dels nostres serveis públics.
5. SANTA SUSANNA NECESSITA FER LA TRANSICIÓ.
Més recorregut pel Maresme en el mateix dissabte. Presentació de la nostra candidata socialista a l'alcaldia, Trini Fuentes. Amb la presència de companys i companyes socialistes de la comarca caps de llista de molts municipis, i veïns i veïnes del poble que volen i necessiten aquest canvi.
Perquè si en algun poble hem de canviar urgentment la manera de fer política, aquest és Santa Susanna, amb un alcalde inhabilitat per prevaricació. Trini Fuentes és el canvi que el poble necessita, un canvi per més transparència, diàleg i democràcia . Trini Fuentes és la garantia de la governabilitat, una governabilitat amb compromís pels interessos col.lectius i no pels interessos foscos i personals que és descrédit de la bona política. Cal combatre la por de 30 anys de poder.
6. DOSRIUS, "UN POBLE AMB VIDA".
Aquest és el propòsit del seu alcalde, Josep Jo, i alcaldable socialista per les properes eleccions municipals. En un sopar amb prop de 400 persones i la consellera de salut varem acompanyar en Josep Jo. Es va fer balanç de l'acció feta i es va presentar els nous eixos. Un poble amb vida no és un poble dormitori i de segona residència passada a primera però sense serveis. L'aposta socialista a Dosrius crea serveis que cohesionen i fa restar la gent al poble, crea infraestructures i millores com és en la mobilitat. Afronta les noves demandes d'un poble que creix però sense perdre qualitat de vida.
7. MOLTA FORÇA A ARENYS DE MUNT.
Radio i un passeig el diumenge per Arenys de Munt amb Rosa Albiol, candidata a l'alcaldia, i Manuela de Madre. Dues dones amb força i que saben el que volen. Molta gent al carrer i molta gent que s'apropa. Veïnatge i bon fer el de Rosa Albiol. I una candidatura amb formació, preparada, amb projecte i amb un bon lideratge. La veritable alternativa.
8. EL CANVI QUE NECESSITA ARENYS DE MAR.
Diumenge també es va presentar els eixos del programa socialista per Arenys de Mar. Amb batucada, graffiti i calçotada després de l'acte electoral. Paraula i festa.
La paraula de Manuela de Madre i la indignació contra el PP i els seus "voceros" que volen desacreditar la política i el govern des de la mentida i l'afany de poder. I la paraula amable com a dona compromesa i des de la empatia que s'aprén en la política municipal com a alcaldessa.
La paraula compromesa de Ramon Vinyes, candidat a l'alcaldia. Brillant en la seva valoració de la situació política d'Arenys, una situació de desert i de crisi de governabilitat. I brillant en els seus compromisos com a candidat:
1. Trenquem barreres: la igualtat d'oportunitats i com a exemple més i millor transport urbà.
2. Construïm junts: des del diàleg i la participació per fer més ciutadania, i com a exemple el suport al teixit associatiu i l'alcalde des de la proximitat en la resposta.
3. Preparem el futur: amb estratègia per un municipi viu i competitiu, i com exemple la ciutat digital.
4. Com a casa teva: el poble amable i amb serveis, i com a exemple la creació de l'oficina integral d'atenció ciutadana .
CRÓNICA DEL MARESME en un cap de setmana
Foto: Quico Melero1. PINEDA DE MAR AMB LA GENT GRAN.
Sempre que hem avançat en aquest país en polítiques socials ha estat amb governs socialistes, per molt que alguns volguin negar l'evidència: amb l'educació universal, amb la salut per a tohtom, amb el dret a una pensió, amb l'atenció a la dependència. Quatre moments crucials per al nostre Estat de Benestar.
Divendres passat vaig tenir l'ocasió de presentar la Llei de Dependència, com ja és coneguda, i la Llei de Serveis Socials de Catalunya davant unes 100 persones en un acte organitzat pel PSC de Pineda de Mar al Casal d'Avis de Poble Nou. L'acte el presidí Xavier Amor, el candidat socialista a la alcaldia. Més atenció social forma part del seu compromís i del seu projecte per Pineda.
La feblesa del nostre estat de benestar fa que siguin les famílies en solitari, i en particular les dones, les que es facin càrrec de la cura de les persones amb dependència. Aquesta demanda social forma part de la nostra agenda política. Aquestes lleis otorguen nous drets socials, i per tant, més serveis per les persones i les seves famílies, i de forma més universal.
2. MÉS SERVEIS DE SALAUT A MATARÓ.
La falta de previsió en equipaments i serveis de salut al Maresme per part dels governs de CIU, ha provocat una sobrecàrrega dels espais i dels professionals de salut, i som els usuaris de la sanitat pública els que paguem les conseqüències.
El govern de la Generalitat està posant remei. Una prova és la col.locació de la primera pedra del CAP de la Llàntia, dissabte passat amb la consellera Marina Geli i l'alcalde Joan Antoni Baron. Com va dir aquest, adéu a la "cuesta". El Pacte de ciutat signat la legislatura anterior entre l'ajuntament de Mataró i la Conselleria de Salut es diu 50 milions d'euros en millores i nous equipaments sanitaris: el CAP de la Llàntia, les reformes i ampliació dels CAPs de Ronda Prim, Cerdanyola i Cirera Molins, l'ampliació de l'Hospital, la llar Cabanelles,...
S'ha acabat el mirar als ajuntaments des de la malfiança. La cooperació entre Govern i ajuntaments dóna com a fruit aquestes obres que es comencen a visualitzar.
Més població necessita de més recursos. On eren les prioritats i l'atenció a les demandes de la població en els últims anys de governs de CIU? varen viure dels rédits i en la esterilitat.
3. LA FEINA BEN FETA A SANT ISCLE DE VALLALTA.
Dissabte 16 també la presentació d' Eduard Turon, alcalde i alcaldable socialista a Sant Iscle de Vallalta. Bon ambient, gent, tossuderia per la millora del poble, bona feina, i projectes de futur. Amb la sostenibilitat com a bandera. Visita a les obres del nou dispensari, i les obres del nou CEIP en marxa. Imparable.
4. AMB ELS PROFESSIONALS DE SALUT A TORDERA.
Amb la consellera Geli i el nostre candidat Josep Romaguera. Molta assistència i bon clima. Visita del CAP, també sobrecarregat per l'accelerat increment de població i la falta de previsió dels governs anterios. El nou CAP de Tordera serà una realitat ben aviat com va assegurar la consellera, que compta amb pressupost per aquest any. El govern municipal convergent ha fet els deures tard en la tramitació i cesió dels terrenys i ara no valen les falses excuses.
Un bon diàleg entre la consellera, en Josep Romaguera i els professionals: més coordinació entre l'atenció primària i els serveis especialistes, els canvis de la societat es percep en les consultes al metge, la necessitat d'un nou paper en la infermeria, la necessària coordinació entre els serveis de salut i els serveis d'atenció social,... La implicació de molts professionals és el que ha fet aguantar aquesta saturació dels nostres serveis públics.
5. SANTA SUSANNA NECESSITA FER LA TRANSICIÓ.
Més recorregut pel Maresme en el mateix dissabte. Presentació de la nostra candidata socialista a l'alcaldia, Trini Fuentes. Amb la presència de companys i companyes socialistes de la comarca caps de llista de molts municipis, i veïns i veïnes del poble que volen i necessiten aquest canvi.
Perquè si en algun poble hem de canviar urgentment la manera de fer política, aquest és Santa Susanna, amb un alcalde inhabilitat per prevaricació. Trini Fuentes és el canvi que el poble necessita, un canvi per més transparència, diàleg i democràcia . Trini Fuentes és la garantia de la governabilitat, una governabilitat amb compromís pels interessos col.lectius i no pels interessos foscos i personals que és descrédit de la bona política. Cal combatre la por de 30 anys de poder.
6. DOSRIUS, "UN POBLE AMB VIDA".
Aquest és el propòsit del seu alcalde, Josep Jo, i alcaldable socialista per les properes eleccions municipals. En un sopar amb prop de 400 persones i la consellera de salut varem acompanyar en Josep Jo. Es va fer balanç de l'acció feta i es va presentar els nous eixos. Un poble amb vida no és un poble dormitori i de segona residència passada a primera però sense serveis. L'aposta socialista a Dosrius crea serveis que cohesionen i fa restar la gent al poble, crea infraestructures i millores com és en la mobilitat. Afronta les noves demandes d'un poble que creix però sense perdre qualitat de vida.
7. MOLTA FORÇA A ARENYS DE MUNT.
Radio i un passeig el diumenge per Arenys de Munt amb Rosa Albiol, candidata a l'alcaldia, i Manuela de Madre. Dues dones amb força i que saben el que volen. Molta gent al carrer i molta gent que s'apropa. Veïnatge i bon fer el de Rosa Albiol. I una candidatura amb formació, preparada, amb projecte i amb un bon lideratge. La veritable alternativa.
8. EL CANVI QUE NECESSITA ARENYS DE MAR.
Diumenge també es va presentar els eixos del programa socialista per Arenys de Mar. Amb batucada, graffiti i calçotada després de l'acte electoral. Paraula i festa.
La paraula de Manuela de Madre i la indignació contra el PP i els seus "voceros" que volen desacreditar la política i el govern des de la mentida i l'afany de poder. I la paraula amable com a dona compromesa i des de la empatia que s'aprén en la política municipal com a alcaldessa.
La paraula compromesa de Ramon Vinyes, candidat a l'alcaldia. Brillant en la seva valoració de la situació política d'Arenys, una situació de desert i de crisi de governabilitat. I brillant en els seus compromisos com a candidat:
1. Trenquem barreres: la igualtat d'oportunitats i com a exemple més i millor transport urbà.
2. Construïm junts: des del diàleg i la participació per fer més ciutadania, i com a exemple el suport al teixit associatiu i l'alcalde des de la proximitat en la resposta.
3. Preparem el futur: amb estratègia per un municipi viu i competitiu, i com exemple la ciutat digital.
4. Com a casa teva: el poble amable i amb serveis, i com a exemple la creació de l'oficina integral d'atenció ciutadana .
dijous, 15 de març del 2007
Estimada Lola
Suposo que ja saps que avui s'ha aprovat al Congrés la Llei d'Igualtat i segur que estaràs amb mi que és un gran pas cap a la igualtat, que vol dir un gran pas cap a la justícia. Ens podem felicitar!!.Fa dies que vull fer-te arribar una altra reflexió, i avui també és un bon dia per fer-ho. En aquest camí de presència femenina moltes dones han posat nom i rostre. Però moltes més han contribuït a que nosaltres ara estiguem on som, tot i que encara necessitem més lleis i més justícia social.
Dones, les nostres mares, que han treballat fort, a casa amb els fills, a fora de casa, o com molts casos de dones de ciutats com Mataró, amb la màquina de cosir a casa per poder arribar a fi de mes. Des de l'economia submergida que ha negat salaris i condicions laborals dignes. I que ara provoca la negació també d'una pensió digna.
La generació de les nostres mares ens ha transmés l'esperit de l'esforç, la importància de la preparació per poder tenir més oportunitats que elles no van poder tenir.
En molts casos també són dones arrencades dels seus pobles per la falta de feina i expectatives. Arrencades perquè no eren elles les que decidien. Dones que van construir una nova família amb nous valors de progrés social sense ni tan sols saber plantejar-ho així. I que van construir també nous barris i noves relacions i maneres de fer.
No han estat noms i rostres del feminisme, però sí noms i rostres que des de l'anonimat han fet possible un canvi més que generacional. No hem avançat una generació, hem avançat molt més.
Sovint la màquina de cosir ha fet possible els estudis a la universitat. I s'ha barrejat l'orgull pels fills amb l'atordiment dels canvis dels mateixos fills. Ara són àvies que cuiden els infants de les dones que treballen. I han estat filles que han cuidat en la malaltia i en la vellesa a una altra generació potser encara més atordida.
Una generació sacrificada, cuidadora, treballadora, forta però que ara es troba amb les forces mermades. No han tingut oportunitat de fer gaires plantejaments raonats, però sí han contribuït a canviar les coses. Les nostres coses al menys.
Suposo que tu li pots posar noms i rostres. Vaya nuestra gratitud por ellas. No lo olvidemos.
Estimada Lola
Suposo que ja saps que avui s'ha aprovat al Congrés la Llei d'Igualtat i segur que estaràs amb mi que és un gran pas cap a la igualtat, que vol dir un gran pas cap a la justícia. Ens podem felicitar!!.Fa dies que vull fer-te arribar una altra reflexió, i avui també és un bon dia per fer-ho. En aquest camí de presència femenina moltes dones han posat nom i rostre. Però moltes més han contribuït a que nosaltres ara estiguem on som, tot i que encara necessitem més lleis i més justícia social.
Dones, les nostres mares, que han treballat fort, a casa amb els fills, a fora de casa, o com molts casos de dones de ciutats com Mataró, amb la màquina de cosir a casa per poder arribar a fi de mes. Des de l'economia submergida que ha negat salaris i condicions laborals dignes. I que ara provoca la negació també d'una pensió digna.
La generació de les nostres mares ens ha transmés l'esperit de l'esforç, la importància de la preparació per poder tenir més oportunitats que elles no van poder tenir.
En molts casos també són dones arrencades dels seus pobles per la falta de feina i expectatives. Arrencades perquè no eren elles les que decidien. Dones que van construir una nova família amb nous valors de progrés social sense ni tan sols saber plantejar-ho així. I que van construir també nous barris i noves relacions i maneres de fer.
No han estat noms i rostres del feminisme, però sí noms i rostres que des de l'anonimat han fet possible un canvi més que generacional. No hem avançat una generació, hem avançat molt més.
Sovint la màquina de cosir ha fet possible els estudis a la universitat. I s'ha barrejat l'orgull pels fills amb l'atordiment dels canvis dels mateixos fills. Ara són àvies que cuiden els infants de les dones que treballen. I han estat filles que han cuidat en la malaltia i en la vellesa a una altra generació potser encara més atordida.
Una generació sacrificada, cuidadora, treballadora, forta però que ara es troba amb les forces mermades. No han tingut oportunitat de fer gaires plantejaments raonats, però sí han contribuït a canviar les coses. Les nostres coses al menys.
Suposo que tu li pots posar noms i rostres. Vaya nuestra gratitud por ellas. No lo olvidemos.
diumenge, 11 de març del 2007
Avui, 11 M
Foto La VanguardiaEn homenatge a les víctimes de l'11 M. Contra el terrorisme i per la pau. El Cant dels Ocells de Pau Casals.
La crispació, lamentablement, també ha estat present.
Com diu l'Esteve, volen tapar l'altre 11M?
Avui, 11 M
Foto La VanguardiaEn homenatge a les víctimes de l'11 M. Contra el terrorisme i per la pau. El Cant dels Ocells de Pau Casals.
La crispació, lamentablement, també ha estat present.
Com diu l'Esteve, volen tapar l'altre 11M?
Sense escrúpols
Y ahí está, ahí está viendo pasar la ira,... la Puerta de Alcalá
Foto El Periodico
Foto El Periodico Torna el "váyase Sr. Zapatero", la única raó d'aquesta desmesurada crispació.
Té límits la irresponsabilitat del PP?
Sense escrúpols
Y ahí está, ahí está viendo pasar la ira,... la Puerta de Alcalá
Foto El Periodico
Foto El Periodico Torna el "váyase Sr. Zapatero", la única raó d'aquesta desmesurada crispació.
Té límits la irresponsabilitat del PP?
dissabte, 10 de març del 2007
MÉS IGUALTAT
Escric aquest post després del 8 de març, Dia de la Dona Treballadora.
Perquè aquesta setmana ha estat especialment treballadora. Però ja va bé per fer balanç d'alguns actes en els que he pogut participar. Sobretot destacar dos moments, molt vinculats a les properes eleccions municipals.
La presentació de les candidates socialistes a les properes eleccions municipals en un acte molt significatiu a Esplugues. Ens va acollir la seva alcaldessa i companya anteriorment al Parlament, Pilar Diaz, amb la participació de moltes dones alcaldesses i alcaldables. Companyes com la mateixa Pilar, la Imma Moraleda, Lourdes Muñoz, Ana del Frago, Núria Segú,... que compartim generació, vivències, projecte, i converses tant de feina com d'experiència vital.
També hem pogut estar amb Manuela de Madre, Carme Figueras, Maite Arqué, ...i tantes altres dones que a més de ser dones, ens uneix una manera de fer, de pensar i actuar en política.
L'acte de celebració del dia de la dona treballadora a Esplugues, ha estat una escenificació del que volem que siguin les polítiques municipals: més igualitàries, més justes, més amables, més adequades a les realitats dels nostres pobles i ciutats, i amb més mirada de dona perquè sumin i perquè guanyin. Una altra manera de fer política perquè els nostres municipis ho necessiten i perquè la política també ho necessita.
El PSC fa una aposta per la igualtat. Perquè, sense cap dubte, és la millor i més justa manera de representar els ciutadans i ciutadanes. La participació de la dona en la vida pública, relegada sempre només a l'àmbit privat, ha estat llarg i costós. Encara ara queda camí per recórrer. Però s'ha de recórrer pel principi d'igualtat i perquè la dona aporta canvi i altres mirades diferents.
La participació política necessita de la participació de les dones. La política social, educativa, de suport a la infància, a les famílies, a la gent gran,... han innovat des de la participació política de dones. Però no només les polítiques socials, pel fet ser un àmbit on tradicionalment les dones han tingut cura des de l'esfera privada. La política urbanística, de gestió de l'espai públic, de la promoció econòmica, ... des del lideratge d'una alcaldia, també necessiten la mirada de les dones.
Un segon moment del dia. Intens, agradable, viu, sincer, compartit, ... i també ple de política, crec que de la bona política. Bona política perquè és compromís per l'espai on vivim i amb la gent que vivim que són els nostres pobles.
La presentació de les candidates socialistes a les properes eleccions municipals en un acte molt significatiu a Esplugues. Ens va acollir la seva alcaldessa i companya anteriorment al Parlament, Pilar Diaz, amb la participació de moltes dones alcaldesses i alcaldables. Companyes com la mateixa Pilar, la Imma Moraleda, Lourdes Muñoz, Ana del Frago, Núria Segú,... que compartim generació, vivències, projecte, i converses tant de feina com d'experiència vital.
També hem pogut estar amb Manuela de Madre, Carme Figueras, Maite Arqué, ...i tantes altres dones que a més de ser dones, ens uneix una manera de fer, de pensar i actuar en política.
L'acte de celebració del dia de la dona treballadora a Esplugues, ha estat una escenificació del que volem que siguin les polítiques municipals: més igualitàries, més justes, més amables, més adequades a les realitats dels nostres pobles i ciutats, i amb més mirada de dona perquè sumin i perquè guanyin. Una altra manera de fer política perquè els nostres municipis ho necessiten i perquè la política també ho necessita.
El PSC fa una aposta per la igualtat. Perquè, sense cap dubte, és la millor i més justa manera de representar els ciutadans i ciutadanes. La participació de la dona en la vida pública, relegada sempre només a l'àmbit privat, ha estat llarg i costós. Encara ara queda camí per recórrer. Però s'ha de recórrer pel principi d'igualtat i perquè la dona aporta canvi i altres mirades diferents.
La participació política necessita de la participació de les dones. La política social, educativa, de suport a la infància, a les famílies, a la gent gran,... han innovat des de la participació política de dones. Però no només les polítiques socials, pel fet ser un àmbit on tradicionalment les dones han tingut cura des de l'esfera privada. La política urbanística, de gestió de l'espai públic, de la promoció econòmica, ... des del lideratge d'una alcaldia, també necessiten la mirada de les dones.
Un segon moment del dia. Intens, agradable, viu, sincer, compartit, ... i també ple de política, crec que de la bona política. Bona política perquè és compromís per l'espai on vivim i amb la gent que vivim que són els nostres pobles.
8 de març, 8 candidates socialistes al Maresme.
Prop del 30% de alcaldables dones a les properes eleccions municipals. Anem pel bon camí i no ens hem de quedar aquí.
Conxita Campoy i la seva llesta experiència a Malgrat, Trini Fuentes per canviar la política a Santa Susanna, Pietat Jimenez per donar un tomb a Sant Pol, Carme Bastida i la joventut formada i compromesa per renovar Llavaneres, Rosa Albiol i la seva força per Arenys de Munt, Pilar Ventura amb la seva mirada tendre i forta per Cabrera, Ma Angeles Montoya des de les conviccions fermes i inconformistes per innovar Teià, i Carme Magem amb la valentia de guanyar la plaça d'Orrius. Dones que encapçalen equips i no llistes (com diu l'amiga Pilar) per renovar els seus pobles.
En el transcurs del sopar hem pogut compartir taula també amb moltes altres companyes, Lourdes Muñoz, secretària de la dona del PSC que no perd ocasió per reivindicar, Maria Badia , eurodiputada i entusiasmada amb el míting de Ségolène Royal del qual acabava d'arribar. I moltes més, només per nomenar algunes com la Maribel Illescas d'Arenys de Mar, Ma Jesús Fanego de Premià, Carmen Esteban de Pineda, Carme de Malgrat, o Marian, Joana i Gloria de la sectorial de la dona de Mataró amb una feina visible, seriosa i de presència a la ciutat.
No he volgut fer farragós aquest post amb tants noms de dones, simplement deixar constància d'amistat i de militància compartida.
Gràcies a totes.
Conxita Campoy i la seva llesta experiència a Malgrat, Trini Fuentes per canviar la política a Santa Susanna, Pietat Jimenez per donar un tomb a Sant Pol, Carme Bastida i la joventut formada i compromesa per renovar Llavaneres, Rosa Albiol i la seva força per Arenys de Munt, Pilar Ventura amb la seva mirada tendre i forta per Cabrera, Ma Angeles Montoya des de les conviccions fermes i inconformistes per innovar Teià, i Carme Magem amb la valentia de guanyar la plaça d'Orrius. Dones que encapçalen equips i no llistes (com diu l'amiga Pilar) per renovar els seus pobles.
En el transcurs del sopar hem pogut compartir taula també amb moltes altres companyes, Lourdes Muñoz, secretària de la dona del PSC que no perd ocasió per reivindicar, Maria Badia , eurodiputada i entusiasmada amb el míting de Ségolène Royal del qual acabava d'arribar. I moltes més, només per nomenar algunes com la Maribel Illescas d'Arenys de Mar, Ma Jesús Fanego de Premià, Carmen Esteban de Pineda, Carme de Malgrat, o Marian, Joana i Gloria de la sectorial de la dona de Mataró amb una feina visible, seriosa i de presència a la ciutat.
No he volgut fer farragós aquest post amb tants noms de dones, simplement deixar constància d'amistat i de militància compartida.
Gràcies a totes.
MÉS IGUALTAT
Escric aquest post després del 8 de març, Dia de la Dona Treballadora.
Perquè aquesta setmana ha estat especialment treballadora. Però ja va bé per fer balanç d'alguns actes en els que he pogut participar. Sobretot destacar dos moments, molt vinculats a les properes eleccions municipals.
La presentació de les candidates socialistes a les properes eleccions municipals en un acte molt significatiu a Esplugues. Ens va acollir la seva alcaldessa i companya anteriorment al Parlament, Pilar Diaz, amb la participació de moltes dones alcaldesses i alcaldables. Companyes com la mateixa Pilar, la Imma Moraleda, Lourdes Muñoz, Ana del Frago, Núria Segú,... que compartim generació, vivències, projecte, i converses tant de feina com d'experiència vital.
També hem pogut estar amb Manuela de Madre, Carme Figueras, Maite Arqué, ...i tantes altres dones que a més de ser dones, ens uneix una manera de fer, de pensar i actuar en política.
L'acte de celebració del dia de la dona treballadora a Esplugues, ha estat una escenificació del que volem que siguin les polítiques municipals: més igualitàries, més justes, més amables, més adequades a les realitats dels nostres pobles i ciutats, i amb més mirada de dona perquè sumin i perquè guanyin. Una altra manera de fer política perquè els nostres municipis ho necessiten i perquè la política també ho necessita.
El PSC fa una aposta per la igualtat. Perquè, sense cap dubte, és la millor i més justa manera de representar els ciutadans i ciutadanes. La participació de la dona en la vida pública, relegada sempre només a l'àmbit privat, ha estat llarg i costós. Encara ara queda camí per recórrer. Però s'ha de recórrer pel principi d'igualtat i perquè la dona aporta canvi i altres mirades diferents.
La participació política necessita de la participació de les dones. La política social, educativa, de suport a la infància, a les famílies, a la gent gran,... han innovat des de la participació política de dones. Però no només les polítiques socials, pel fet ser un àmbit on tradicionalment les dones han tingut cura des de l'esfera privada. La política urbanística, de gestió de l'espai públic, de la promoció econòmica, ... des del lideratge d'una alcaldia, també necessiten la mirada de les dones.
Un segon moment del dia. Intens, agradable, viu, sincer, compartit, ... i també ple de política, crec que de la bona política. Bona política perquè és compromís per l'espai on vivim i amb la gent que vivim que són els nostres pobles.
La presentació de les candidates socialistes a les properes eleccions municipals en un acte molt significatiu a Esplugues. Ens va acollir la seva alcaldessa i companya anteriorment al Parlament, Pilar Diaz, amb la participació de moltes dones alcaldesses i alcaldables. Companyes com la mateixa Pilar, la Imma Moraleda, Lourdes Muñoz, Ana del Frago, Núria Segú,... que compartim generació, vivències, projecte, i converses tant de feina com d'experiència vital.
També hem pogut estar amb Manuela de Madre, Carme Figueras, Maite Arqué, ...i tantes altres dones que a més de ser dones, ens uneix una manera de fer, de pensar i actuar en política.
L'acte de celebració del dia de la dona treballadora a Esplugues, ha estat una escenificació del que volem que siguin les polítiques municipals: més igualitàries, més justes, més amables, més adequades a les realitats dels nostres pobles i ciutats, i amb més mirada de dona perquè sumin i perquè guanyin. Una altra manera de fer política perquè els nostres municipis ho necessiten i perquè la política també ho necessita.
El PSC fa una aposta per la igualtat. Perquè, sense cap dubte, és la millor i més justa manera de representar els ciutadans i ciutadanes. La participació de la dona en la vida pública, relegada sempre només a l'àmbit privat, ha estat llarg i costós. Encara ara queda camí per recórrer. Però s'ha de recórrer pel principi d'igualtat i perquè la dona aporta canvi i altres mirades diferents.
La participació política necessita de la participació de les dones. La política social, educativa, de suport a la infància, a les famílies, a la gent gran,... han innovat des de la participació política de dones. Però no només les polítiques socials, pel fet ser un àmbit on tradicionalment les dones han tingut cura des de l'esfera privada. La política urbanística, de gestió de l'espai públic, de la promoció econòmica, ... des del lideratge d'una alcaldia, també necessiten la mirada de les dones.
Un segon moment del dia. Intens, agradable, viu, sincer, compartit, ... i també ple de política, crec que de la bona política. Bona política perquè és compromís per l'espai on vivim i amb la gent que vivim que són els nostres pobles.
8 de març, 8 candidates socialistes al Maresme.
Prop del 30% de alcaldables dones a les properes eleccions municipals. Anem pel bon camí i no ens hem de quedar aquí.
Conxita Campoy i la seva llesta experiència a Malgrat, Trini Fuentes per canviar la política a Santa Susanna, Pietat Jimenez per donar un tomb a Sant Pol, Carme Bastida i la joventut formada i compromesa per renovar Llavaneres, Rosa Albiol i la seva força per Arenys de Munt, Pilar Ventura amb la seva mirada tendre i forta per Cabrera, Ma Angeles Montoya des de les conviccions fermes i inconformistes per innovar Teià, i Carme Magem amb la valentia de guanyar la plaça d'Orrius. Dones que encapçalen equips i no llistes (com diu l'amiga Pilar) per renovar els seus pobles.
En el transcurs del sopar hem pogut compartir taula també amb moltes altres companyes, Lourdes Muñoz, secretària de la dona del PSC que no perd ocasió per reivindicar, Maria Badia , eurodiputada i entusiasmada amb el míting de Ségolène Royal del qual acabava d'arribar. I moltes més, només per nomenar algunes com la Maribel Illescas d'Arenys de Mar, Ma Jesús Fanego de Premià, Carmen Esteban de Pineda, Carme de Malgrat, o Marian, Joana i Gloria de la sectorial de la dona de Mataró amb una feina visible, seriosa i de presència a la ciutat.
No he volgut fer farragós aquest post amb tants noms de dones, simplement deixar constància d'amistat i de militància compartida.
Gràcies a totes.
Conxita Campoy i la seva llesta experiència a Malgrat, Trini Fuentes per canviar la política a Santa Susanna, Pietat Jimenez per donar un tomb a Sant Pol, Carme Bastida i la joventut formada i compromesa per renovar Llavaneres, Rosa Albiol i la seva força per Arenys de Munt, Pilar Ventura amb la seva mirada tendre i forta per Cabrera, Ma Angeles Montoya des de les conviccions fermes i inconformistes per innovar Teià, i Carme Magem amb la valentia de guanyar la plaça d'Orrius. Dones que encapçalen equips i no llistes (com diu l'amiga Pilar) per renovar els seus pobles.
En el transcurs del sopar hem pogut compartir taula també amb moltes altres companyes, Lourdes Muñoz, secretària de la dona del PSC que no perd ocasió per reivindicar, Maria Badia , eurodiputada i entusiasmada amb el míting de Ségolène Royal del qual acabava d'arribar. I moltes més, només per nomenar algunes com la Maribel Illescas d'Arenys de Mar, Ma Jesús Fanego de Premià, Carmen Esteban de Pineda, Carme de Malgrat, o Marian, Joana i Gloria de la sectorial de la dona de Mataró amb una feina visible, seriosa i de presència a la ciutat.
No he volgut fer farragós aquest post amb tants noms de dones, simplement deixar constància d'amistat i de militància compartida.
Gràcies a totes.
dilluns, 5 de març del 2007
Més il.lusió per Cabrils i Caldes d'Estrac
La presentació de candidats té una certa liturgia. En definitiva és un acte públic que necessita d'un clima col.lectiu que esperoni. La presentació pública de la persona i el seu compromis polític, i el repte col.lectiu que es personifica en un rostre concret.
Quim Colomer (foto esquerra) és candidat a l'alcaldia de Cabrils i l'acompanya una llarga experiència com a regidor i com alcalde durant quatre anys. En Quim pertany a la meva generació, una generació de joventut madura amb tota la capacitat i força per assumir reptes. I a Cabrils es necessita estabilitat governamental i projecte, just el que en Quim i el seu equip poden aportar.
En Josep Ma Freixas (foto dreta) és alcalde i alcaldable per Caldes d'Estrac, amb llarga experiència a l'ajuntament, i anteriorment de la ma de Joan Rangel. En Freixas ens va descriure un agradable passeig pel poble que denota sense cap dubte el coneixement i l'estimació, la obra realitzada i els projectes per fer, seguint un fil conductor que situa el poble més petit en el mapa cultural i de serveis termals. El diàleg és el seu gran actiu.
Són apostes pels pobles de Cabrils i de Caldes i són projectes pel Maresme, perquè cada vegada més les decisions i les estratègies han de ser més compartides. Això volem els socialistes del Maresme, projectes comuns i concrecions en cada municipi.
Més il.lusió per Cabrils i Caldes d'Estrac
La presentació de candidats té una certa liturgia. En definitiva és un acte públic que necessita d'un clima col.lectiu que esperoni. La presentació pública de la persona i el seu compromis polític, i el repte col.lectiu que es personifica en un rostre concret.
Quim Colomer (foto esquerra) és candidat a l'alcaldia de Cabrils i l'acompanya una llarga experiència com a regidor i com alcalde durant quatre anys. En Quim pertany a la meva generació, una generació de joventut madura amb tota la capacitat i força per assumir reptes. I a Cabrils es necessita estabilitat governamental i projecte, just el que en Quim i el seu equip poden aportar.
En Josep Ma Freixas (foto dreta) és alcalde i alcaldable per Caldes d'Estrac, amb llarga experiència a l'ajuntament, i anteriorment de la ma de Joan Rangel. En Freixas ens va descriure un agradable passeig pel poble que denota sense cap dubte el coneixement i l'estimació, la obra realitzada i els projectes per fer, seguint un fil conductor que situa el poble més petit en el mapa cultural i de serveis termals. El diàleg és el seu gran actiu.
Són apostes pels pobles de Cabrils i de Caldes i són projectes pel Maresme, perquè cada vegada més les decisions i les estratègies han de ser més compartides. Això volem els socialistes del Maresme, projectes comuns i concrecions en cada municipi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)